Ahir al vespre el terrat de l’Octubre es vestia de gala i s’omplia a gom en una nova cita d’Escriptors al terrat. L'últim dijous de novembre reunia els dos poetes valencians Iban L. Llop (Castelló, 1975) i Josep Lluís Roig (Oliva, 1967). L'acte l'introduïa el poeta i vice-president de l’AELC, Ramon Guillem, amb unes pinzellades sobre l’obra i la trajectòria literària d’ambdós poetes.
Tant Roig com Llop centraren la xerrada en el seu últim llibre publicat: Peixos d’un mar sec (Premi Octubre de poesia Vicent Andrés Estellés, 2008) i Crònica de Calàbria (Premi Literari de València Alfons el Magnànim, 2009), respectivament.
Vers a vers anaven descobrint-nos un trosset del seu món interior. El problema de la llengua, de la terra i del país estava present en molts dels poemes de Roig. Per la seva part, Llop ens endinsava en una història real i inversemblant alhora d'un traductor submergit en el món del narcotràfic a Itàlia.
Tant Roig com Llop centraren la xerrada en el seu últim llibre publicat: Peixos d’un mar sec (Premi Octubre de poesia Vicent Andrés Estellés, 2008) i Crònica de Calàbria (Premi Literari de València Alfons el Magnànim, 2009), respectivament.
Vers a vers anaven descobrint-nos un trosset del seu món interior. El problema de la llengua, de la terra i del país estava present en molts dels poemes de Roig. Per la seva part, Llop ens endinsava en una història real i inversemblant alhora d'un traductor submergit en el món del narcotràfic a Itàlia.
Temences i desitjos de dos entreteixits quasi de manera màgica a les altures de València amb el testimoniatge de les torres del Micalet i de Santa Caterina i de molts artistes de la paraula com ara Gemma Pasqual, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Francesc Mompó, Eusebi Morales, Lluís Roda, Salva Company, Xavier Aliaga, Marc Granell...
2 comentaris:
Va ser sorprenent. Coneixia l'obra de Josep Lluís (molt bon poemari, el darrer), però no la d'Iban, qui a més té una història que contar d'impressió (i la conta, però a través dels versos). S'hi van conjugar molt bé. No vaig poder restar fins el final, però el que vaig poder veure va ser esplèndid.
Per cert, Merce: una foto ben bonica.
Publica un comentari a l'entrada