diumenge, 8 de novembre de 2009

A mercè del temps




A mercè del temps

Del verd espere sempre el gest
i la rosa eterna;
del blau invoque, sempre creient,
que em deixate la boira.

Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.

De l’absència somnie, infant encara,
que el record siga ple;
de la llunyania em trasllade, alè màgic,
a l’ombra dels teus peus.

Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.

De la teva pell implore, verge sentit,
la tebiesa del tacte;
de les teves paraules necessite, poruc i captaire,
la comunió de la crisàlide.

Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
Francesc Mompó

1 comentari:

Marta ha dit...

Ben veritat el que diu la poesia volem i dolem.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...