PREMIS CIUTAT D'ALZIRA 2009

Ahir, 13 de novembre, es lliuraren els Premis Ciutat d’Alzira 2009, que arribaven a la seva 21 edició. La sala Rex Natura de la localitat acollia al voltant d’un miler de persones, entre les quals hi havia una gran representació del món de les lletres, de l’educació, de la cultura en general i, és clar, de la política. A aquesta edició s’han presentat un total de115 originals i els guanyadors s’han repartit una dotació global de 82.000 €. L’acte va estar presentat per l’actor Sergio Caballero, amb l’acompanyament musical de Rumbau Grup de Metalls. El lliurament dels guardons, els parlaments, la música, les menges i el vi anaren entrellaçant-se en una nit màgica.

• XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, per a Pep Castellano amb l’obra Bernat, un científic enamorat.
• XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, per a la novel·la Fantasfrizy, de Maria Carme Roca. L'obra de Joan Pla, La violinista de París, quedà finalista.
• XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, per a Amador Menéndez, amb l’obra Una revolución en miniatura. Nanotecnología y disciplinas convergentes.
• XI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera, per a Abelard Saragossà amb l’assaig El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur.
• IV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, per a Piti Español, amb Mans quietes!.
• IV Premi de Poesia Ibn Jafadja, per a Antoni Prats, amb el poemari La joia.
• XXI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, per a Joan Pons, amb la novel·la La casa de gel.

Si cliqueu ací trobareu molta més informació sobre els guanyadors de cadascuna de les modalitats i sobre la temàtica de les obres guardonades.

D'aquesta nit em quedaran per al record la copa que ens férem a mitjan vesprada amb Pep Castellano, Canto i Alba; l'estona llarga al hall -prèvia al sopar- on saludàrem a tants i tants coneguts; el conte d'ombres que s'inclogué en un dels parlaments i, com no, la bona companyonia a taula durant tota la vetllada. N'hi hagué també de coses negatives, però no sé si és el lloc d'explicar-les i embrutar una nit plena d'il·lusions i joia -com deia Prats- per a tants. Potser en un pròxim escrit.