dijous, 26 de novembre de 2009

Un bell maridatge: Ramon Guillem i Miquel Gil


Un silenci

Hi ha una part de mi que no és meua
com hi ha un vers trencat que no em pertany,
un ritme que no acobla, una síl·laba
que sempre és misteri.

Un cor
que les llunes amaguen, una mirada ignota
que l'espill no sap retornar-me, un sol debolit.
Un viarany que els meus peus destrossa,
un rai que en rierol s'embarranca,
aquest udol que els llops reconeixen.

Un silenci.

Ramon Guillem. Terra d'aigua. 1993


Miquel Gil. Orgànic. 2001
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...