Espai Illes Balears: Presentació "Paraula de poeta"

Fa unes hores he assistit a una de les activitats programades per l’Espai Illes Balears: la presentació dels darrers números de la col·lecció “Paraula de poeta” al Centre Octubre de València. En un principi estava programat l’assistència de dos poetes mallorquins: Damià Pons i Josep Lluís Aguiló, però finalment només hem pogut comptar amb la presència d’aquest últim que ens ha llegit alguns dels seus poemes. També hem tingut l’oportunitat de gaudir dels versos de Damià Pons, recitats per l’actriu Pepa Alòs i el poeta eivissenc Manel Marí.
Un acte presentat per Carles Cabrera que ha servit perquè les fronteres que separen el País Valencià i Ses Illes es feren fonedisses i conèixer així dos dels seus grans poetes, i per què no dir-ho, també dels nostres. Ara això sí, confesse que m’ha tocat afinar una mica l’oïda per entendre l’accent mallorquí en alguns moments.

Un soparet a Can Bermell tancava una altra exquisida vetllada per al record.

Avui faig meu –i vostre– aquest poema d’Aguiló, ple de la innocència –i també del desvergonyiment– que donen els set anys.

MINERALS

He anat a comprar minerals
amb la Maria. Té set anys.

Els dissabtes hi ha un mercat de carrer
i un venedor que, a cops, en porta.

Hem arribat, les pedres
llueixen sota el sol. La meva filla
els ha anat tocant i triant
amb expressió de caçador.

Les pedres són més grosses
que la seva mà. Algunes són
més brillants que els seus ulls.

El firaire les assenyala:
–Aquesta és la pedra dels ulls,
aquesta és la pedra del cor,
aquesta té molta energia.–

La meva filla el mira, seriosa,
i diu: –Això és un hematites,
això turquesa, això oliví,
això obsidiana nevada.–

Els posa al seu lloc. Poca broma.

Amb la mateixa cara seriosa
amb què tot sovint m’explica
que les fades existeixen;

que adesiara en veu.