Els arbres es despullen,
temorencs i silenciosos
–roig, verd i groc–
i el gessamí del balcó
encara ens regala flors.
Arrels que cerquen l'aigua,
jocs orfes de fullam sec
i cistelles buides de bolets.
Novembre estrany.
Poema sobre la tardor per al
133è joc literari proposat per Tibau
5 comentaris:
tal qual!
enhorabona,
Isabel
moltes gràcies per participar
Molt oriental el poema i la imatge. M'agrada, i sí, és un novembre estrany.
cistelles buides de bolets...
molt bé.......llastma del cistell buit...
Publica un comentari a l'entrada