


Xavier Abraham, l'autor d'aquest meravellós llibre -que ja tinc a casa- i "traficant de versos", com el definia Jaume Pérez Montaner, seguia parlant de la relació d'aquests íntims amics que es conegueren als 17 anys; de l'amistat que mantingueren fins a la mort de Roselló-Pòrcel, del record permanent que s'instal·là en Espriu i de la manera que influí en la seva obra; de com aconseguí trobar fotografies, cartes i documents inèdits; anècdotes, viatges, converses... i així, a poc a poc, l'obra anava prenent forma i color.

La barca del temps
Estimat Rosselló
si podies venir
amb la barca del temps
amb el vent de llevant
a l'Alguer.
I senties amb mi
com és viu i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre parlar
català de l'Alguer.
Com et diu el teu nom
i somriu
la ciutat de l'Alguer,
allunyat amic meu
que ara ets
als xiprers,
a l'indret on comencen
a obrir el record
i el veler i el camí
que et va ser
sempre car,
el camí de la mar
de l'Alguer.
Si podies venir
amb la barca del temps
amb el vent de Llevant,
amb la barca del temps.
Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu...
Allunyat amic meu
si podies venir
amb la barca del temps...
La vetllada finalitzava amb un deliciós àpat al mateix centre Octubre.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada