dimecres, 16 de setembre de 2009

Setembre (1a part)


[...] No és just de cop i volta menysprear el set per ser un número difícil i de solitària aparença. És el major d’una sola xifra que no es deixa compartir amb cap altre. És un número tràgic, resignat a una solitud immerescuda: només podem donar set coses a un o donar una sola cosa a set. I si fórem dos els que haguérem de compartir set tresors? I si fórem tres, amb el sofriment d’esperar més que els altres? Que trist no ser just per raó de ser. Tu quatre i jo tres, i aparentar una generositat que a males panes podem mostrar.
Aquí està. És el set. Solitari i ombrívol, capficat, en un racó de l’estança esperant les passes perdudes d’algú. O potser una salutació, el furtiu retrobament de l’addició. Com el germà major, sense participar en els jocs dels infants, sempre disposat a desprendre’s d’alguna part per poder oferir-se als altres. El germà major que mai no va tenir sort, massa gran per rebre qualsevol indici d’estima; ni un senyal de fer l’ullet, ni una besada de tendresa maternal, res. No com el cinc que tot ho rep. Sempre junt a ell mateix per a lloar-se encara més o junt a res, ple de supèrbia, repetint-se: cinc i zero, cinc i zero. Prepotència i també simplicitat. Què fàcil preferir-lo!
Per això, en el darrer moment, hem elegit el set per marcar la nostra condició de mudables. És el major de tots, per damunt del vuit i del nou que ens insinuen ja la paritat o la multitud de tres. Set, la breu durada d’una metamorfosi o de tota una creació; el terme més ample d’una existència, després del qual no podem sinó tornar a començar. Com es torna el dilluns a l’escola després d’haver visitat els avis i el seu sol d’hivern que curen en un petit hort als afores del poble, amb dos magraners i dos gesmilers despullats i els seus tres tarongers verds, coberts tots d’una serenitat que s’apropen cada vegada més a la felicitat.

3 comentaris:

garbi24 ha dit...

Ho haig de tornar a dir....que bó!!!!
felicitats.

Mercè ha dit...

Gràcies. Ja fa anys que el vaig escriure. L'he volgut recuperar aquest mes de setembre. És un conte de 7 pàgines, avui només he transcrit el principi però l'acabaré de transcriure aquest mes. Realment no començava així però la primera pàgina la vaig perdre i encara no he sigut capaç de refer-la.
Salutacions

pep n ha dit...

set erem aquell dia trist de mirades fugides sobre el gelat cristal de l'hospital i curiosament set som els que som implicats en la assolejat hort dels set arbres: vosaltres quatre, ta mare, ma mare i jo.Abans estava ton pare ara ma mare peró com sabem el temps i el set són cruels i capritxosos

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...