Ahir 24 de setembre a les 22:00 h a la Plaça La Llotgeta de Catarroja se celebrava l’acte de lliurament dels XXXI Premis Vila de Catarroja, entre els quals estaven els Benvingut Oliver de Narrativa. Els guanyadors foren Lourdes Boïgues en el VI Premi de Narrativa Juvenil i Josep Ballester en el XXIII Premi de Narrativa Adulta. Enhorabona als guanyadors. (A Ballester vaig tenir l’oportunitat de felicitar-lo en persona).Ja és el segon anys que els guardonats no baden boca, ni tan sols per donar les gràcies a l’Excel·lentíssim. I no perquè no tinguen res a dir, sinó més bé al contrari, potser són massa les coses que podrien dir. Des que guanyara Gemma Pasqual i pronunciara l’innominable en el seu discurs -llengua catalana- que han prohibit parlar grandíssims de la nostra llengua com Jaume Pérez Montaner, Francesc Mompó o Josep Ballester. Sí, i dic prohibit expressament, perquè per molt que ens vulguen vendre la burra amb la falta de temps, que són massa els guardonats, que hem volgut fer un acte curt... no ens ho empassem.
Però la nit ens guardava més sorpreses... En unes declaracions molt molt desafortunades l’alcalde tirà per terra les obres que havien rebut al llarg de totes les convocatòries el premi d’Escultura de la Vila i afegí que volia fer un premi seriós perquè ja anava sent hora de tenir obres de qualitat. (Estes declaracions segur que als periòdics apareixeran, però jo estava allí i tampoc no m’enganyaran). Òstres! i dic jo: que per a ser alcalde de Catarroja has de tenir un màster en Escultura?
El seu discurs encara amagava més perles. Que no conclou afirmant que passe el que passe mai faran es farà política amb la cultura. Que què! “L'Ajuntament de Catarroja mai promocionarà la llengua catalana ni res, sinó la llengua valenciana" Declaracions literals de l’alcalde l’any que Gemma Pasqual agraïa a l’ajuntament la promoció de la llengua catalana. No calen més comentarir.
I què estrany! Per arredonir la vetlada dels premis a les 23:00h actuava Pep Gimeno, el Botifarra. Un gran concert, on la veu de Botifarra i les melodies de les bandúrries, les guitarres i els guitarrons s’elevaven grandioses i netes pel cel catarrogí. I la guinda del pastís la posà Miquel Gil -a qui vaig tenir l’honor de conèixer en persona- que pujà a l’escenari per acompanyar Botifarra en un parell de cançons.
Sospitosament una de les estrofes de la Malaguenya fou eliminada del repertori, aquella que et fa esborronar d’emoció, que et deixa la llagrimeta a la balconada dels ulls, que et posa un nus a la gola difícil d’engolir i que, sobretot, t'emplena el cabàs de ganes de continuar lluitant pel nostre país i per la nostra llengua. Féu les deduccions que cregueu. Vinc del cor de la Costera
del poble dels socarrats
d'allà on renaix de les cendres
el meu País Valencià.
Aprofite i enganxe aquest vídeo amb la cançó no censurada:
Es parla també al blog Mentri m'entres.
2 comentaris:
Totalment d'acord. Jo també vaig estar allí. A més, també feu una altra afirmació de la qual haurà de donar compte: "no sé ni per on paren" (referint-se a les escultures). Al 2006 crec que es donà l'últim premi d'escultura dotat amb 4.500eur. On està eixa i les altres 10 escultures?
Totalment desafortunat 8una vegada més) este senyor que encara tenim com alcalde.
Jo no vaig poder passar-me a la fi, tenia compromisos amb la meua filà, però de segur que el concert de El Botifarra va ser genial i l'acte dels premis, doncs millor no parlar-ne...
Publica un comentari a l'entrada