dilluns, 7 de setembre de 2009

Trencant les ones

Trencant les ones (Braking the waves) és la primera pel·lícula que, juntament amb Ballar en l’obscuritat i Dogville, conforma la trilogia “Cor d’or” del director danès Lars von Trier.
Les més de dos hores i mitja de cinta es divideixen en 7 capítols i un epíleg, amb una narrativitat que manté una escrupulosa linealitat temporal. Cada capítol està encapçalat per un títol que ens avança el tema i acompanyat de meravelloses cançons de les décades dels 60 i dels 70 (Leonard Cohen , David Bowie...). Cal destacar també que la major part de la pel·lícula està filmada amb càmera de 35 mm al muscle per transmetre el vacil·lant ball de les emocions.
El film comença amb la boda de Bess, una jove que viu en una xicoteta comunitat d’Escòcia i protagonista d’aquesta commovedora història, i Jan, un estranger que treballa en una empresa petrolífera, malgrat la primera contrarietat del consell d’ancians de l’església presbiteriana.
Bess (Emily Watson, Les cendres d’Àngela) abans que res és un ser ingenu i bondadós, qualitats que es relacionaran amb la bogeria i amb una intel·ligència inferior; però també és capritxosa com una nena i no té cap empatx en expressar els pensaments quan els sent i les necessitats en l’instant que les vol. Jam manté una actitud múrria amb ella i es diverteix seguint-li el joc. És la seva manera particular d’estimar-se. Però després de la lluna de mel vindrà la separació i amb ella els entrebancs d’una relació complementada a la perfecció. I després de l’amor, vindran la malaltia, el sentiment de culpa, la frustració, el dolor, el sacrifici i la mort. La malaltia de Jan que ha sofert un accident i ha quedat tetraplègic. El sentiment de culpa de Bess que a tot preu havia pregat a Déu –un Déu despietat amb qui manté converses i a qui ella mateixa dóna veu– el retorn de l’amant. La frustració per la quietud perpètua de Jan i del tàlem dels amants. El dolor d’un amor que ha quedat ferit i li manca el frec de la pell. El sacrifici de Jan que no vol morir deixant Bess sola al món i la incita a buscar-se un amant perquè puga continuar donant tot l’amor que creix dins d’ella; el sacrifici de Bess per conèixer homes –en el sentit bíblic de la paraula– i reviure els instants de passió amb el seu marit. I la mort, la mort d’un amant per salvar l’altre. La mort que calma el dolor i les frustracions. La mort que calla el sentiment de culpa. La mort que cura la malaltia i retorna l’amor a l’estat més pur.
Ja ho diu la protagonista en un passatge: Com es pot estimar una paraula (referint-se a Déu). No es pot estimar les paraules. Només es pot estimar a un altre ésser humà. Eixa és la perfecció.
Història d’amor, feta de gestos i de silencis; visceral i tràgica, com ho exigeixen les grans històries d’amor. Imprescindible per als amants del bon cinema.

3 comentaris:

khalina ha dit...

em va aixefar una mica quan la vaig veure. No vaig escollir un bon dia suposo

garbi24 ha dit...

No puc opinar , doncs no l'he vista

Lo Pol ha dit...

A mi la pel·lícula em va semblar excepcional. El post m'ha ajudat a rememorar-la, gràcies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...