divendres, 11 de setembre de 2009

Microconte: Matèria grisa

El metge escarbotava amb parsimònia dins del meu historial. És gruixut. Molt gruixut. Sóc un hipocondríac i sovint visite l’ambulatori i les urgències dels hospitals. Estic neguitós. Fa setmanes que ho estic. M’espere el pitjor i sé que seré incapaç d’assumir-ho. De seguida que ha trobat el que buscava ha mitigat les meves cabòries. M’ha assegurat que els resultats de la ressonància cerebral són bons. M’ha dit que als pacients els feia molta curiositat mirar-se per dins així que mentre em parlava ha anat mostrant-me plaques i més plaques, des de tots els angles possibles. Ho he trobat un tant morbós –en realitat em feia por– i de seguida he intentat que em llevara de davant aquelles fotos en blanc i negre. I gris. Perquè no ha deixat de remarcar a cada moment que només s’hi percebia matèria grisa i que, per tant, podia estar ben tranquil. “Veus, tot gris. Només gris. Gris i més gris.”
Massa tranquil no m’he quedat, no. Perquè... on queden tota la saviesa i l’experiència acumulades durant tant de temps? I els pensaments? Pense cada dia, quasi a cada moment. I els records? Estava convençut que al llarg de tots aquests anys anava guardant-me’ls acuradament en algun raconet de la memòria.
De camí a casa se’m repetien incansablement les paraules del doctor: “Tot gris. Només gris. Gris i més gris”. Potser aquell fóra l’únic record vertader que el meu cervell podia servar.

12 comentaris:

Agnès S. ha dit...

M'agraden els contes curts que diuen tantes coses!

...esperem que si ho em de veure tot gris, sigui bén claret!

Bona diada!

Lliri blanc ha dit...

Molt de gust Mercè!

Bonic el teu conte...
Que tinguis un bon dia

Cinzia

silvia ha dit...

Que frívola és la ciència, sort en tenim de la matèria grisa que ens dóna la màgia.

garbi24 ha dit...

segur que els bytes del nostre cervell son grisos.....per això es veien tant grises les radios

gerardeli ha dit...

Preciós conte!
Sembla que no hagi de cabre, tot el que som, en un espai tan reduït...

Josep ha dit...

M'encanta, és Calders pur adaptat als nostres dies.

I t'ho diu un que admira molt els contes de Calders. Calders, Pedrolo, Pere Quart...

M'agrada com escrius.

Mercè ha dit...

Vaja!, moltes gràcies... I això de comparar-me amb el Calders... m'has deixat sense paraules Josep.
Una abraçada a tots 6.

GAIA ha dit...

M''ha agradat aquest conte tot i que sent-ho és molt real. La gent hipocondríaca està clar que ho veurien tal i com ho descrius i potser molts dels que no s'ho consideren.

Eva ha dit...

A vegades penso com pot ser...
Salut!!!

Ma-Poc ha dit...

Un bon conte. I gens gris... ;)

jσrdiciяαch ha dit...

WOW! Impresionant m'ha agradat molt!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

coses2 ha dit...

Jo en tinc una de radio, amb el meu cervellet gris... Coses de la migranya. Com que també sóc força hipocondriaca vaig obrir el sobre, convençuda que estava a les portes de la mort. Però, no. Només era gris...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...