dilluns, 28 de setembre del 2009

Sarnatxo

Quan jo era menuda i anava al mercat amb mon pare sempre agafava un parell de sarnatxos per a guardar i transportar la compra. Res de cistelles ni cabassos. Avui per fi m’he decidit a buscar el significat i l’etimologia. Vull reivindicar aquest nom, de la mateixa manera que ja ho vaig fer amb el joc de l’enxanc.

A l’Alcover quan busques el mot sarnatxo et remet al de senatxo i en una de les accepcions explica que és una bossa de xarxa que serveix per a portar-hi animals caçats. En aquest significat, propi del País Valencià, la forma del mot és sarnatxo.
Ara bé, si cerquem senalla (amb la mateixa etimologia) trobem que és un cabàs d'espart o de palma, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca; cabàs. Més a prop del significat que lo donem actualment al mot sarnatxo en les comarques de L'Alcoià o el Comtat.
Segons el Coromines l’etimologia d’aquestos mots és una mica incerta, però argumenta que el seu origen està en el mot mossàrab sannâg, que a la vegada té el seu origen en el plural neutre llatí cenacula, de cenaculum, que significava 'cambra alta' (de cenare ‘sopar’ perquè és on solia estar el menjador) i també 'graner', d’on hauria desplegat el significat de ‘recipient per a tenir o transportar grans’.

En terres valencianes escasseja o desapareix l´ús del mot senalla i començant per l'Ebre el substitueix el mossarabisme: senatxo. Al País Valencià apareix amb variant pròpia sarnatxo per a definir un sarró de caçador o pescador. Cenacho és la forma prístina, i aquesta variant té una explicació en la contaminació dels sinònims sària, sarió, sarró. Per tant senalla (cat) i cenacho (cast) signifiquen el mateix i tenen radical comú.

És a dir, originalment al País Valencià al sarró per a transportar caça i pesca se li deia sarnatxo, i amb el temps aquest mot s’amplià per a designar la cistella d’espart per a transportar fruita, verdura i d’altres queviures.

17 comentaris:

Clidice ha dit...

Una bona recerca. A casa, com que som de Lleida, sempre hem fet servir la senalla :)

Anònim ha dit...

Bona tarda.
Jo soc del Berguedà, i de petita recordo a pagès dir-ne sempre Senatxo. Ara ja no ho diu ningú.
Moltes gràcies pel record.

Toni ha dit...

A La Pobla de Vallbona jo no ho havia sentit mai. Li ho preguntaré a ma mare a veure.

Jordicine ha dit...

Doncs marxo del teu blog sabent una cosa més. Un petó i fins aviat.

Garbí24 ha dit...

Aquí a Girona som del cabàs i el cistell...tot i que he escoltat algunes vegades el senatxo

miquel ha dit...

Col·laboro en la distribució geogràfica: al Baix Ebre nord, en diem senalla.
Bona llengua!

Ma-Poc ha dit...

Una bona recerca! Jo sóc dels que en diu cabassos! Un apunt molt interessant!

Josep ha dit...

A Elx la paraula sarnatxo s'utilitza per a referir-se peiorativament a gent inútil o que fa nosa.

"Tira allà, sarnatxo"

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Estàs feta tota una "caçadora de paraules". Aquesta no l'havia sentit mai. Gràcies per il·lustrar-nos.

MIA ha dit...

jo tampoc la coneixia, aquí a la Garrotxa també diem cistell o cabàs. Bon blog!

Anònim ha dit...

Josep (Benaguasil).

A Benaguasil els caçadors també guarden les peces al sarnatxo. Benaguasil està al costat de La Pobla de Vallbona, m'estranya que allà no ho coneguen, encara que és cert que ara s'escolta menys. També hi ha menys cacera. Et proposse una altra parauleta: has escoltat parlar del "patac"?

Mercè ha dit...

Hola a tots,
No sabia que aquest post del "sarnatxo" seria tan fructífer. Moltes gràcies per dir la vostra.
Per cert, això del "patac" no em sona, però el meu iaio quan jugàvem arreu a les cartes ens bonegava dient "esteu jugant als patacots!". No sé si tindrà res a veure amb "patac". Ja em dius.
Salutacions.

Anònim ha dit...

Josep (Benaguasil).

Hola Mercè. Almenys al meu poble, Benaguasil, la paraula "patac" s'utilitza per referir-nos a la pell de la taronja. És una acepció molt estesa a la comarca.
Ara estic fent memòria sobre altres paraules curioses però no me n'ix cap! Quin cap!

Bruguers ha dit...

Tè descobert avui i m'encanta aquesta entrada.
De vegades utilitzo el mot "senatxo" no "sernatxo" perquè no es perdi. Cistell i cabàs són molt habituals, senalla a ciutat o àrees metropolitanes no se sap que és.
Personalment intento manteir vives paraules heretades de la meva àvia materna que ni la meva mare ni les meves germanes les utilitzen perquè no són "actuals"

Anònim ha dit...

Josep (Benaguasil).

Hola Mercè, disculpa'm la insistència, però açò, aquest camp, em sembla interessant. Dius que el teu avi, quan jugàveu a les cartes us deia: "esteu jugant als patacots". Alguna relació deu haver perquè ací, al meu poble per a dir que algú s'arrisca molt diem: "eixe s'hi juga els patacs".
Per altra banda et deixe algunes paraules (localismes) que diem per ací i resulten fins i tot estranyes a d'altres pobles de la comarca. Saps què és...?
-Un cocot.
-Un cantó.
-Un cuixot.
-Embadallar.
-Un alaboc.
-Un catxerulo.

Mercè ha dit...

Hola Josep,

Ara que diues "cocot", a la meva zona en diem "cocotet" a la coca tapada farcida bé d'espinacs o de samfaina de tomaca, pebre i tonyina.

Salut!

Anònim ha dit...

Josep (Benaguasil).

Exactament!! Això és un cocot.
Una volta aní a València i a l'hora de berenar demaní un cocot a una pastisseria. La xicona que m'atengué no tenia ni idea del que parlava. Com que no m'entenia li ho demaní en castellà: un "cocote". Res de res. A la fí acabí assenyalant-li-ho amb el dit, talment com si fos un estranger.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...