Mentre esperava torn a l’ambulatori, em vaig fixar que hi havia alguns cartells de l’empresa NOVARTIS en català. Molt estrany, vaig pensar. Dissortadament només ocupaven un trosset de paret, el que proporcionalment corresponia a la consulta del meu metge de capçalera. Per iniciativa pròpia els havia penjat, això sí per no ferir sensibilitats i desesperar a aquell que “esperi”, canvià a mà l’acabament –i per –e. No fos cas que algú el titllaren de catalanista o agafara allí mateix un batistot perquè “mos ho volen furtar tot estos catalans”.
Encara com i hi ha gent individual i conscienciejada que, dia a dia, malgrat les contínues discussions i escoltar sovint que ets un mal educat i un radical, intenta suplir les mancances permanents de l'Administració, tot i que per a fer-ho hagen d’emprar mètodes primitius.
I és que hi ha massa persones que s’escaroten per una lletra, però en canvi no tenen cap empatx en substituir-les totes a favor del que ells anomenen la llengua comú "con la que nos entendemos todos, porque lo importante es comunicarnos".
Encara com i hi ha gent individual i conscienciejada que, dia a dia, malgrat les contínues discussions i escoltar sovint que ets un mal educat i un radical, intenta suplir les mancances permanents de l'Administració, tot i que per a fer-ho hagen d’emprar mètodes primitius.
I és que hi ha massa persones que s’escaroten per una lletra, però en canvi no tenen cap empatx en substituir-les totes a favor del que ells anomenen la llengua comú "con la que nos entendemos todos, porque lo importante es comunicarnos".
El nostre país està malalt...
2 comentaris:
L'altre dia pensava el mateix quan al meu ambulatori tots els cartells de la Generalitat estaven en castellà. Esperem que el nostre país no estiga malalt de mort.
Salut!
I el problema més greu es que el qui l'han de curar estan més malalts que el propi país.
Publica un comentari a l'entrada