Ritual amatori
M’havien parlat moltes vegades com era. Exquisida, deien alguns. Sublim, afirmaven d’altres. Molts asseguraven que era el millor mos del món. M’explicaven les sensacions que produïa tenir-la a la boca: un tacte fi, com de vellut; el joc de la llengua –exquisit ball de serps– per desfer-se d’allò que sobra; el sabor que aflora deliciós per la bocana del plaer.
Tots els enamorats descriuen el mateix ritual amatori dels sentits: la mirada emmudeix davant la seva esplendor, l’oïda percep com acaba de cuinar-se en el calor del fang, l’olfacte assaboreix a poc a poc les flaires que tot ho ensenyoregen, el tacte escolta la suau i melosa melodia del seu frec contra la llengua i el paladar, i el gust exhala la follia que s’apropa delicada al clímax.
Arribat el dia vaig seure a taula amb l’àpat tan anhelat al davant. Banyada amb un espés brou d’all i pebre semblava, efectivament, sucosa i ben abellidora. Abans de posar-me-la a la boca vaig preferir tastar un poc de la salsa encara fumejant. M’agradà el seu sabor: a terra i a mar alhora. I ansiosa, per fi, la vaig deixar escolar llavis endins...
Malastruc engany. La seva textura llefiscosa se m’havia enganxat a la punta de la llengua i l’esgarrifança que em produïa s’estenia per tots els racons del cos. Què fer? Ni perbocava la gola, ni engolia la boca.
M’havien parlat moltes vegades com era. Exquisida, deien alguns. Sublim, afirmaven d’altres. Molts asseguraven que era el millor mos del món. M’explicaven les sensacions que produïa tenir-la a la boca: un tacte fi, com de vellut; el joc de la llengua –exquisit ball de serps– per desfer-se d’allò que sobra; el sabor que aflora deliciós per la bocana del plaer.
Tots els enamorats descriuen el mateix ritual amatori dels sentits: la mirada emmudeix davant la seva esplendor, l’oïda percep com acaba de cuinar-se en el calor del fang, l’olfacte assaboreix a poc a poc les flaires que tot ho ensenyoregen, el tacte escolta la suau i melosa melodia del seu frec contra la llengua i el paladar, i el gust exhala la follia que s’apropa delicada al clímax.
Arribat el dia vaig seure a taula amb l’àpat tan anhelat al davant. Banyada amb un espés brou d’all i pebre semblava, efectivament, sucosa i ben abellidora. Abans de posar-me-la a la boca vaig preferir tastar un poc de la salsa encara fumejant. M’agradà el seu sabor: a terra i a mar alhora. I ansiosa, per fi, la vaig deixar escolar llavis endins...
Malastruc engany. La seva textura llefiscosa se m’havia enganxat a la punta de la llengua i l’esgarrifança que em produïa s’estenia per tots els racons del cos. Què fer? Ni perbocava la gola, ni engolia la boca.
Finalment me la vaig empassar només perquè els teus ulls enamorats em miraven. Només perquè eres tu qui me l’oferia en safata de plata. Només perquè m’havies convertit en una deixebla més del meravellós ritual.
7 comentaris:
Un escrit amb notes de tast...... eròtiques. O potser soc jo que les hi veig.
No es bo posar-se a la boca el que no et convenç....;)
Un escrit molt suggerent. M'agrada moltíssim!
Vols dir que l'amor és cec i ens ho empassem tot?
Això és una prova d'amor de veritat
L'escrit és molt bonic i l'ensopegada que tens amb l'ànguila li dona un to d'humor que et fa riure. M'ha agradat molt.
I no et va sortir una pança l'endemà?
És broma. L'escrit xulíssim!
Efectivament, es tracta d'un escrit suggerent i amb notes eròtiques. Vaig voler jugar amb el doble sentit, ja que l'anguila dóna joc per a d'això. Que conste que no vaig ser l'única. Si visiteu el blog www.1en2.blogspot.com comprovareu que és cert el que dic.
Gràcies a tots.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada