"A la Universitat tots són uns catalanistes"

Vinc d’imprimir els primers temes per a preparar les oposicions de professor de llengua i literatura. A la copisteria he coincidit amb un home –un client– indignadíssim perquè a la universitat tota la documentació està en català, que li toca descarar-se perquè li la donen en castellà i ha de conformar-se en la versió en bilingüe; que allà tots són uns catalanistes –ja voldria jo, que eixa afirmació fóra certa– que parlen català i no valencià, que diuen “aleshores” i “gairebé”. Un altre com el Rus, he pensat jo, que dirà que som uns “gilipolles”. I que estava fart de llegir el nom de Burjassot amb dues “s”, quan el nom oficial, tothom ho sap, és amb una, i que no hi ha dret que donen subvencions per escriure-ho a la manera valenciana. Ara bé, ell cedia perquè la pela és la pela. I el pitjor de tot era que ell no ho explicava en el valencià de l’Horta, sinó en un perfecte castellà.

Em bullia la sang, però m’he quedat callada perquè la conversa no era amb mi.