dijous, 15 de setembre de 2011

CRÒNICA DEL CAP DE SETMANA A BARCELONA (III)


 La Sagrada Família

Dissabte ens alçàrem ben d’hora per fer una mica de turisme per Barcelona. Primer que res, un bon desdejuni a l’hotel per agafar força.
La primera estació fou a la Sagrada Família. El record que em quedarà sempre és anar pujant les escales del metro, veure un munt de turistes fent fotos i l'emoció anar creixent a mesura que ascendia. En arribar a l’últim graó, em vaig girar i la vaig veure. Imponent, majestuosa, única. La mateixa emoció que quan vaig veure la catedral de Florència. L’havia vist milers de vegades en llibres, en la televisió, en internet... però veure-la en la realitat era una altra dimensió. De seguida vam pensar que el parc que hi havia tot just enfront es deia “Gaudí” perquè era la sensació que ens havia de quedar en marxar. No entràrem perquè les cues, i això que encara no eren les 10, eren llarguíssimes. Potser al pròxim viatge.

La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia

La següent parada era el barri gòtic. Baixàrem a l'estació Passeig de Gràcia i quasi que ens oblidàrem del mapa. Així que anàvem un poc a les palpentes i abandonats a l’atzar: la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, la Casa de la Vila, el Mercat de Santa Caterina, l'Església de Santa Maria del Mar (la de la novel·la de Falcones), el Fossar de les Moreres, la Rambla, el Liceu, la façana plena d'ulls de l'Hotel Ohla...

Plaça Reial

Mercat de Santa Caterina

Església Santa Maria del Mar

El moment més emocionant fou, sens dubte, al Fossar de les Moreres, on van ser enterrats els caiguts de l'onze de setembre de 1714, quan Barcelona va ser presa per les tropes de Felip V. El cementiri desaparegué, però en aquesta placeta s’ha convertit en un símbol. Hi ha una flama que no defalleix, el roig del paviment que simbolitza la sang vessada i els versos de Frederic Soler “Pitarra” com a homenatge: Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Perdura el record.

També em quede amb els minuts de conversa que mantinguérem amb una dona, ja major, que venia samarretes, banderes, xapes i altres productes de la terra per a la Diada. La mateixa conversa que es repeteix, però que t’ompli d’esperança i de ganes de continuar lluitant cada dia.

Fossar de les Moreres


De vesprada tornàrem a l’hotel, amb les ninetes plenes d’imatges i els peus ben adolorits, per preparar una miqueta la presentació del dia següent a la Setmana del Llibre en Català.

Continuarà...


8 comentaris:

garbi24 ha dit...

quasi has vist més tu que jo de BCN i mira que la tinc ben aprop.....
SEmbla ser que al final el resultat serà prou bo...

Pep ha dit...

Barcelona ja ho te això, te tants racons amb intensitat històrica que hauries de viure-hi tres anys seguits passejant cada dia per carrers i places fins descobrir-la tota.

Alyebard ha dit...

Heu de repetir, és una senyora passejada, però té molts racons per a descobrir.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

La millor manera de veure una ciutat és caminar-la. Perdre el temps a una cua és tonteria. Vau fer molt ben fet! Jo no he entrat mai a la Sagrada Família i això que els meus avis em portaven a passejar molts diumenges perquè hi vivien a prop.

Barcelona m'enamora ha dit...

M'agrada això que vau fer de deixar el mapa de banda i simplement deixar-vos portar i anar caminant i descobrint...és la manera que trobo més maca de conéixer les ciutats...

Clidice ha dit...

Parles d'una de les meves zones preferides :) a veure si coincidim alguna vegada i fem la visita romana, o la medieval ;)

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

No sé coneixes un llibre preciós que ha editat la fundació de la Sagrada Família...és una mica caret, però mentre hi hagi tantes cues en pots "gaudir" encara que sigui sobre el paper...
Petons,
M. Roser

Mercè ha dit...

Gràcies per dir la vostra en aquesta entrada sobre Barcelona. Segur que repetirem.

Una abraçada a totes i tots :D

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...