dimarts, 13 de setembre de 2011

CRÒNICA DEL CAP DE SETMANA A BARCELONA (II)



El viatge en tren continuà sense més incidents. Saludàrem a una amiga que festeja Barcelona amb freqüència, i ens recomanà, quan li explicàrem que només teníem un dia per fer turisme, que no deixàrem de visitar el barri gòtic. Amb aquesta ja són tres les vegades que he anat a Barcelona, però les dos anteriors va ser d’arrapa-i-fuig: la primera fou l’any 2004, per veure la Fira Alimentària amb els companys d’especialitat de la carrera d’Enginyer Agrònom; l’altra, fa un parell d’anys per oferir el nostre suport a les escoles catalanes de la Catalunya del Nord en l’acte Musiquetes per a la Bressola.

En arribar a l’Estació Sants agafem un taxi cap a l’hotel. El taxista no amollà ni una, ni mitja, ni cap en català; això sí ni ens donà permís per a parlar-lo ni ens digué alguna cosa tipus: “Yo no entiendo catalán, háblame en español” com ens passa sovint per València. També era mala sort, vam pensar. Però a mesura que parlàvem amb la gent ens vam adonar que era més que habitual que no parlaren català. Malament. Fins i tot vam dir mig en broma mig seriosament que tornaríem a València amb accent castellà.

En arribar a l’hotel: Hotel Villa Olímpica Suites: un quatre estrelles amb spa molt maco, però situat en un barri allunyat de tota civilització, una antiga zona d’indústries encara sense rehabilitar. Encara com i la parada de metro estava a cinc minuts, i la xarxa de transport subterrani a Barcelona és immillorable: l’abonament és barat, els combois passen amb moltíssima freqüència, està molt ben indicat i quasi que arriba a qualsevol punt de la ciutat.

A l’hotel un parell d’anècdotes, però de les divertides. A l’habitació s’accedia per la cambra de bany. No ho havia vist mai, però el disseny era realment encertat ja que donava moltíssima amplitud a tota l’habitació. L’altra: la pantalla de la televisió ens donava la benvinguda amb un missatge amb el nostre nom complet; això sí podies seleccionar l’idioma, però el català no estava.


Estàvem cansats del viatge, així que desférem l’equipatge, ens dutxàrem i ens canviàrem de roba decidits a buscar un lloc per a sopar. Ja ho he dit abans, la zona deixava molt que desitjar. Trobàrem dos barets de mala mort i decidírem que el sopar seria a l’hotel. Ens gitàrem prompte perquè a l’endemà ens esperava Barcelona.

Continuarà...

5 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Coincideixo amb la teva amiga: el barri gòtic és una visita imprescindible.

Jordi Pijoan-López ha dit...

Ostres! Entrada a la cambra pel bany!?!?! No seria un "meublé" on us vau colar a dormir??? ;))

Carme ha dit...

No he vist mai una habitació d'hotel com aquesta... quina gràcia!

Pel que fa al català o castellà de Barcelona, és cert... pots tenir més o menys sort un dia que un altre, però són pocs els dies que pots viure'ls totalment en català i que tothom t'hi respongui. Ara bé, algun n'hi ha també!

garbi24 ha dit...

A veure si l'hotel es questió era d'aquests que es lloguen per hores.......:-)

Barcelona m'enamora ha dit...

Què curiosa l'habitació de l'hotel, és xula així tan moderna!

Coincideixo amb la Carme, pel carrer i a les botigues cada cop se sent més el castellà! Però si tu parles català, encara que t'atenguin en castellà, tampoc et diuen que no t'entenen, encara sort!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...