(Foto de Manel Alonso)
Aquest estiu, entre d'altres coses, he estat engrescada traduint al castellà alguns poemes de l'escriptor Manel Alonso. Avui, al seu blog Els papers de can Perla (espai virtual que recomane visitar), ha penjat la versió que he fet d'un dels poemes de Correspondència de guerra (Premi de Poesia Paco Mollà. Editorial Aguaclara. Alacant, 2009). Ací la copie:
A Vicent Penya
Como Virgilio hizo con Dante,
hoy el poeta-amigo me ha guiado
por las abruptas sendas del infierno
y allí no hemos encontrado más que la sombra
oscura de los verdes intensos
que habitaron el paraíso.
Entre los negros esqueletos de los árboles,
los matojos como corales de azabaches
y las rocas y las peñas ahumadas,
he buscado la omnipotente presencia del maligno,
los espectros de los pecadores sufriendo calvario eterno,
y únicamente he tropezado con la mano voraz,
depredadora y criminal, del hombre.
***
A Vicent Penya.
Com Virgili ho féu amb el Dant,/ hui el poeta-amic m’ha guiat/ per les sendes abruptes de l’infern/ i allí no hem trobat més que l’ombra/ obscura dels verds intensos/ que habitaren el paradís./ Entre els esquelets negres dels arbres,/ els matolls com coralls d’atzabeja/ i els rocs i les penyes fumades,/ he buscat l’omnipotent presència del maligne,/ els espectres dels pecadors sofrint calvari etern,/ i només he ensopegat amb la mà voraç,/ depredadora i criminal, de l’home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada