In Absentia
Perdut per la història i els arbres
pentine les pedres amb la teva imatge
i el temps em retalla l’espai
en el blau d’una opereta Koreana.
Els llavis tremolosos, de nord a sud,
mosseguen contínuament el teu nom,
però l’ombra no avança
i la color dibuixa els objectes
amb exactitud cartesiana
i anhele la nit que m’acosta a tu
i et busque en el rostre dels passants
que em fan ganyotes d’absència
mentre les campanes de Sant Pere
ratllen alienes el cel de Roma
i un nepalès m’indica el camí de la cervesa.
Fang sense alè em deixate
en un món estrany.
Francesc Mompó
Perdut per la història i els arbres
pentine les pedres amb la teva imatge
i el temps em retalla l’espai
en el blau d’una opereta Koreana.
Els llavis tremolosos, de nord a sud,
mosseguen contínuament el teu nom,
però l’ombra no avança
i la color dibuixa els objectes
amb exactitud cartesiana
i anhele la nit que m’acosta a tu
i et busque en el rostre dels passants
que em fan ganyotes d’absència
mentre les campanes de Sant Pere
ratllen alienes el cel de Roma
i un nepalès m’indica el camí de la cervesa.
Fang sense alè em deixate
en un món estrany.
Francesc Mompó
2 comentaris:
Com? Què aneu a Itàlia? Quant i perquè? Conta, conta... vull saber, hehehehe (que "maruja"!)...
Mareeeee, ja vos veig clavats en la camorra de la màfia, hahahaha...
Molts besets!!!
Se n'anem, sí senyor.Ja veurem en quines històries ens clavem per allí.
Publica un comentari a l'entrada