Cabeza de mujer leyendo. Pablo picasso.
Tan princesa ella
Mireu-la entre olles i llibres,
tan princesa ella.
Pell de romer i alè de pebrella
movent-se com una serp
per fondalades ombrívoles,
fang de Mariola
ran de font de rojos crepuscles,
alta branca de carrasca
i refilets de cadernera.
Mireu-la entre olles i llibres,
tan princesa ella.
Als marges, recer de sol;
i ametla, en la mirada.
Timó i mel en la paraula ,
i en la sintaxi una nana de muntanya.
Copa les mans que bega en tu
un país de pols i d’argelaga.
Mireu-la entre olles i llibres,
tan princesa ella.
Càlid llençol d’abraçada blanca,
alcavons i roselles,
da’m sempre la imatge de la terra,
l’onatge irós i la venerable olivera.
I quan descloga les parpelles,
una persiana als ulls
per a un ponent de plom
que crema les aigüeres.
Mireu-la entre olles i llibres,
tan princesa ella,
mercè de la terra.
Tan princesa ella
Mireu-la entre olles i llibres,
tan princesa ella.
Pell de romer i alè de pebrella
movent-se com una serp
per fondalades ombrívoles,
fang de Mariola
ran de font de rojos crepuscles,
alta branca de carrasca
i refilets de cadernera.
Mireu-la entre olles i llibres,
tan princesa ella.
Als marges, recer de sol;
i ametla, en la mirada.
Timó i mel en la paraula ,
i en la sintaxi una nana de muntanya.
Copa les mans que bega en tu
un país de pols i d’argelaga.
Mireu-la entre olles i llibres,
tan princesa ella.
Càlid llençol d’abraçada blanca,
alcavons i roselles,
da’m sempre la imatge de la terra,
l’onatge irós i la venerable olivera.
I quan descloga les parpelles,
una persiana als ulls
per a un ponent de plom
que crema les aigüeres.
Mireu-la entre olles i llibres,
tan princesa ella,
mercè de la terra.
Francesc Mompó
(Juny 2007)
3 comentaris:
Tu no em regales poesies, tu no em regales poesies -em diu la meua parella.
I jo sempre li conteste -però jo la tinc més llarga.
:)
Anònim
Hahahaha! Això sí, veus!
Una abraçada "anònimm".
Si home, tindràs un alexandrí de 14 peus!!!
Publica un comentari a l'entrada