Ja s'acosta el dia dels enamorats. Nosaltres, els valencians ja tenim el nostre Sant Donís a l'octubre, no obstant això, aquest any ho celebrarem a febrer. I ho farem a Ca les senyoretes, on les nits són sempre màgiques, potser perquè l'amic Olivares aconsegueix que el temps no s'ensenyorisca tant de nosaltres.
He triat per a l'ocasió un dels poemes que Francesc va escriure per a mi farà ja quasi quatre anys (i és que com passa el temps).Mercè, mesura de l’absolut
Bec l’aroma de la teva absència
per no enfollir,
trene l’alè del teu nom
per no sentir-me buit,
mastegue les imatges del teu record
per no morir del tot,
palpe el color del teu esguard
per saber que sóc,
et glopege el tebi missatge de la pell
per oferir-me temps;
i esclatem en el miratge
de mesurar l’absolut.
2 comentaris:
OHHHHHHHHHHHHHHH, QUE COSA MÉS BONICA!!!
Molts petonets!!!
efectivament; molt inspirat, apassionat, enamorat...
http://viscalapericana.nireblog.com/
Publica un comentari a l'entrada