dimecres, 4 de febrer de 2009

REGRESSA AIGUA


REGRESSA AIGUA

Vine a mi, aigua de la infantesa,
aigua que brolla i corre, aigua mansa,
retorna com una besada salina
aspirada en brises càlides
o retorna dolça des de l’úter
d’aquell delta dels meus jocs.
Tendra i descordada torna,
tu que et lliurares a crepuscles profans
vençuda per les brases de Sant Joan
i prenyada de lluentors nocturnes
per una calitja rotunda i desfermada.
Torna retuda a la meva memòria
com a tu se t’han retut els orgullosos cims
volent ser plor
desfets en aigua.
Torna’m el que vaig ser quan de valor
em mesurava amb tes carenes escumoses
i la meva sang aventurada
trobava consol en la teva saliva,
quan freda, em llepaves els polsos
i jo era un tot, un somni.
Torna i regressarem
a la transparència de la teva ànima
on la meva trobà sentit,
ja que tèrbola d’anys oblidà la senzillesa
i no hi ha recerca útil, no hi ha aliment
que no sàpia a aigua.
Autora: Àgueda Climent
Traducció: Francesc Mompó

3 comentaris:

german-llorca ha dit...

l'aigua és curació i destrucció, és bellesa i lletjor, realitat i miratge...

per cert, és teua la poesia?

http://viscalapericana.nireblog.com/

Francesc Mompó ha dit...

L'aigua lletja? No parlem foradat.

germán ha dit...

no he dit que siga lletja per sistema, només que hi conté la qualitat i pot arribar a ser-ho. Pense, per exemple, en unes inundacions que maten ofegada una dona de 80 anys impedida a la que la filla no li ha donat temps de rescatar... em costa molt, però sempre intente no parlar foradat. ;) Salut!!

http://viscalapericana.nireblog.com/

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...