Ahir vam assistir a la presentació d'Històries del paradís de Xavi Xarrià (cantant dels Obrint pas), a Ca les Senyoretes. El mestre del temps, Joan Olivares, ens delectà amb un discurs d'eixos dels que ja ens té acostumats. Les primeres paraules semblaven destronar el Xavi en aquesta nova faceta que encetava, però acabà per assegurant-nos que és un bon llibre i no només el primer llibre del vocal dels Obrint pas. El torn de Xavi arribà després de les paraules del seu gran amic, Dídac Botella. I ens parlà de sensacions, d'entrebancs, de dubtes... i de les seves ganes, inesgotables, de lluitar per la nostra llengua i pel nostre país, ja siga de la mà de la música o de la literatura.
I arribà l'hora de seure a taula per sopar. I... quin honor honor (com podria haver dit Fuster), compartir menges i vi amb els components dels Obrint pas.
Però encara hi havia més. Molt més. Sota la mirada atenta dels Emmascarats de Jordi Albinayana i de tots els presents, Xavi Sarrià, Miquel Gironés i Pep Botifarra ens oferiren un concert en acústic. I ens emplenàrem de música, de terra i de força.
/embed>/>/>>/>/>>/>>/>>/>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>
I aquest matí, després de prendre'ns un bon desdejuni (ja en l'Olleria, perquè tornàrem ben entrada la nit), hem entrat a la Biblioteca per visitar les instal·lacions i delectar-nos amb els quadres de Jordi Albinyana. I, estranyament, hem finalitzat la visita escrivint uns versos enigmàtics de la Vida es sueño, de Calderón de la Barca.
I aquest matí, després de prendre'ns un bon desdejuni (ja en l'Olleria, perquè tornàrem ben entrada la nit), hem entrat a la Biblioteca per visitar les instal·lacions i delectar-nos amb els quadres de Jordi Albinyana. I, estranyament, hem finalitzat la visita escrivint uns versos enigmàtics de la Vida es sueño, de Calderón de la Barca.
1 comentari:
Xè, m'alegre que s'ho disfruteu, collons! Jo no vaig poder anar q'estava malaltet, però el dissabte la vengansa serà terrible...
Publica un comentari a l'entrada