
I arribà l'hora de seure a taula per sopar. I... quin honor honor (com podria haver dit Fuster), compartir menges i vi amb els components dels Obrint pas.
Però encara hi havia més. Molt més. Sota la mirada atenta dels Emmascarats de Jordi Albinayana i de tots els presents, Xavi Sarrià, Miquel Gironés i Pep Botifarra ens oferiren un concert en acústic. I ens emplenàrem de música, de terra i de força.
/embed>/>/>>/>/>>/>>/>>/>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>>/>
I aquest matí, després de prendre'ns un bon desdejuni (ja en l'Olleria, perquè tornàrem ben entrada la nit), hem entrat a la Biblioteca per visitar les instal·lacions i delectar-nos amb els quadres de Jordi Albinyana. I, estranyament, hem finalitzat la visita escrivint uns versos enigmàtics de la Vida es sueño, de Calderón de la Barca.
I aquest matí, després de prendre'ns un bon desdejuni (ja en l'Olleria, perquè tornàrem ben entrada la nit), hem entrat a la Biblioteca per visitar les instal·lacions i delectar-nos amb els quadres de Jordi Albinyana. I, estranyament, hem finalitzat la visita escrivint uns versos enigmàtics de la Vida es sueño, de Calderón de la Barca.
1 comentari:
Xè, m'alegre que s'ho disfruteu, collons! Jo no vaig poder anar q'estava malaltet, però el dissabte la vengansa serà terrible...
Publica un comentari a l'entrada