L'altre dia, aprofitant que havia d'anar a la Bibliotea d'Humanitats per agafar alguns llibres per a l'assignatura de Literatura Contemporània, vaig fer una gesta que em ballava pel cap feia algunes setmanes. Ha temps enrere havia descobert, fusant per internet, que hi havia un exemplar del poemari Archipiélago (1978), escrit per mon pare i el seu gran amic Jordi Botella. I això vaig fer, rescatar-lo de les urpes de l'oblit, almenys per uns dies. Tenint-lo a les mans vaig notar eixa sensació de sentir a la gola quelcom que et fa mal i que no pots engolir, i que et fa venir ganes de plorar...
Però encara vaig tenir l'oportunitat de clucar-li l'ullet a una altra persona. Vaig entrar a la llibreria Tirant lo Blanch, i em vaig encapritxar d'un llibre de contes de Guy de Maupassant, exquisidament il·lustrat. Al pis de l'Albereda en tenim molts, de contes del Maupassant, i és que a ma mare li encisa aquest escriptor.
Ja de tornada cap a casa, en el metro, vaig passejar l'Archipiélago i vaig fer-li una primera llegida. Aprofite per transcriure dos fragments, dic fragments perquè no se sap quan comencen i acaben els poemes:
ramaje tu cuerpo
rima de mi cuerpo
rito sin rostro
rastro de tu rostro
la ruta del rito de tu rostro
el rito roto en la ruta hacia tu gruta
extensión tu margen
expansión tu vidrio
expresión tus signos
retenerte en el sueño
sobre los surcos que surcan tus heridas
reconquistarte en la maternidad de la noche
sobre las telarañas de tus entrañas
telarañas de lutos en mis latidos
tatuaje de carbón
reino del rezo
el roce encadena tus rizos
roto el rito
rota la palabra del tiempo
rima de mi cuerpo
rito sin rostro
rastro de tu rostro
la ruta del rito de tu rostro
el rito roto en la ruta hacia tu gruta
extensión tu margen
expansión tu vidrio
expresión tus signos
retenerte en el sueño
sobre los surcos que surcan tus heridas
reconquistarte en la maternidad de la noche
sobre las telarañas de tus entrañas
telarañas de lutos en mis latidos
tatuaje de carbón
reino del rezo
el roce encadena tus rizos
roto el rito
rota la palabra del tiempo
la luz se enmascara de palabras
* * *
amor y desamor
piedra de hiedra
murmullo de arrullo
en el invierno del infierno
cúbreme del sol
árbol
mientras escribo
t'estime.
2 comentaris:
Hola Mercediues:
Acabe de vore "Archipiélago", buffff, ten´s raó, són moltes sensacions a la vegada; és molt emotiu...
Què boniquet recordar al pare amb les seves poesies... gràcies.
Molts besets wapa!
Molt bonic el joc fonètic als poemes... Molt bonics els poemes.
Publica un comentari a l'entrada