Aquesta setmana m’han donat la noticia que un escrit meu ha quedat finalista en el Premi Literari Grau Miró, en la modalitat d'hiperbreus en català. La temàtica era: Paraules en femení i l’extensió màxima eren10 línies (veure bases). El lliurament dels premis es avui a Barcelona, al Centre Cívic de Coll, però jo no podré anar. Ara bé, des d’ací vull donar les gràcies als organitzadors per no defallir, malgrat els mals temps que corren per a la cultura en català, i per mantenir l’entusiasme sense el qual no hagueren acomplit 9 anys.
Llegiré (escriuré) el meu relat que vaig dedicar a la meua neboda quan complí 8 anys:
NO TINGUES PRESSA
Et despulles del vestit de xiqueta, avui que fas vuit anys. Has decidit no creure més en fades ni en princeses, i tanques les joguines i les nines al bagul de les andròmines. Davant l’espill t’emproves el vestit de dona, però encara no s’escau al teu cosset de nina gran.
No tingues pressa...
I et mire, Mar, petita. Se’m dibuixen les teves corbes en una aquarel·la de temps venidor i ja endevine la doneta que seràs.
I em mires, Mar, doneta. Amb l’esguard immens i inabastable, com la mar, com el teu nom. Tot ho mires, goluda d’instants, de paisatges... de vida.
Però no tingues pressa...
2 comentaris:
Felicitats, Mercè
sort en el resultat final
el text és guapo, m'ha agradat
salut i peles
L'enhorabona. El minirelat és preciós. Les presses mai són bones.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada