Diumenge estiguérem al Parc de la Ciutadella, perquè l’Associació d’Editors del País Valencià ens havia convidat a participar a la Setmana del Llibre en Català, raó per la qual havíem organitzat el cap de setmana a Barcelona.
Només arribar a la caseta 18 –la de l’AEPV– ens feren unes gravacions individuals i una conjunta per parlar de la novel·la que presentàvem: Somiant amb Aleixa. En aquella caseta de fusta tan maca també hi era la Lina Panxolina fent malifetes amb el seu quadern màgic. Quina alegria poder saludar-la.
Però hi havia més sorpreses reservades per a aquell dia. Un grapat d’amics blogaires –Carme Rosanas, Onatge, Antaviana, Elfreelang (que també ens enviava salutacions de Fanal Blau)– es deixaren caure per allí i tinguérem el plaer de saludar-nos ja al món real. Discutírem si el terme “desvirtualitzar” seria l’adequat per a definir el canvi d’estat de virtual a real. Moltes gràcies per venir, amics.
Mentre es feia l’hora de la presentació –a ple migdia i amb la calor que queia!– estiguérem signant exemplars de les nostres obres. A la 13.00h tenia lloc l’acte on es presentaven tres llibres: Columnes de paper, de Salvador Vendrell; Les ulleres de Bartleby, de Josep Ballester; i Somiant amb Aleixa, de Francesc Mompó i meva. Nosaltres parlàrem els últims, llegírem un fragment de la novel·la i férem uns cèntims de la psicologia del nostre personatge, d’alguns aspectes narratius i de l’estil. En acabant saludàrem més amics, entre ells a Jordi Pijoan i a Àngels Gregori.
Dinàrem en un restaurant grec i a la vesprada estiguérem una estona més al Parc de la Ciutadella. Encara que cansats per un cap de setmana tan intens, el viatge de tornada fou d’allò més divertit, ple de converses per arreglar el país i d’anècdotes dignes per estar en algun dietari.
A reveure, Barcelona.
8 comentaris:
Sembla que ha estat un viatge profitós. M'alegre perquè, de vegades, les excursions al Principat dels lletraferits valencians solen resultar bastant estèrils.
Espero que sí, que us hagi estat profitós, sobretot pel vostre llibre, que les trobades, ja se sap, sempre són profitoses ni que sigui en il·lusions.
Uf! Ja he clicat abans d'hora!
Volia repetir un cop més que va ser una trobada molt agradable i que em va fer molta il·lusió acostar-me fins allà.
I jo que me'n vaig quedat amb les ganes!!!
Desvirtualitzar......un verb que cada vegada m'agrada més.
Sí, Xavi fou un viatge d'allò més profitós. Quedem molt contents.
Carme, fou una trobada màgica en un ambient màgic i en un dia màgic.
Fanal, segur que hi haurà altres oportunitats.
Garbi, s'haurà d'incloure al diccionari el terme "desvirtualitzar". Jo ja tinc la definició: passar de l'estat virtual al real.
Una abraçada als quatre.
Felicitats per la presentació del llibre i m'alegra que us ho passéssiu
tan bé i que poguéssiu gaudir de unes bones relacions personals, que ara van una mica de baixa...
Petons,
M. Roser
Ara que ja en sabem el desenllaç del cap de setmana, clarament el balanç és molt positiu, no? Potser va començar una mica girat però la cosa va anar millorant per moments!
Doncs, esperem que hi torneu ben aviat i continueu descobrint racons de Barcelona! ;)
Publica un comentari a l'entrada