FELICITACIÓ ANY NOU

(Pintura de Manuel Solbes Arjona)

PA NEGRE

Ahir vam anar al cinema per veure la pel·lícula d’Agustí Villaronga: Pa Negre on el director pasta els temes d’algunes novel·les i narracions d’Emili Teixidor per oferir-nos uns personatges somnàmbuls que andaregen per la seua pròpia devastació moral. Tampoc no vull fer una crítica. Em va agradar i molt. Feia temps que no gaudia tant d’una història en el cinema.
Fou als Cinemes Babel, úniques sales on encara passen pel·lícules d’autor –eufemisme per a designar que no són comercials i per tant no tenen opció de formar part de la cartellera d’altres cinemes– i en versió original. He de dir és la primera pel·lícula que he vist en català a un cinema, símptoma de com va el nostre País.
Quina va ser la nostra sorpresa quan davall del títol PA NEGRE figurava el subtítol PAN NEGRO. Per sort a la petita sala on hi estaven se sentiren paraules de desaprovació. És clar, com que a València són molt liberals, van pensar que potser algú podia no entendre el català –perquè és evident que és força diferent d’un valencià que cada vegada més s’apropa al castellà– o que la llengua de l’imperi podia posar-se en perill amb actituds com aquestes –em referesc a passar una pel·lícula en la llengua del poble–així és que haguérem de veure tota la pel·lícula amb l’entrebanc dels subtítols. Em vaig sentir com els personatges de la pel·lícula que no eren prou dignes per menjar pa blanc i havien de conformar-se amb el pa sense sabor ni aroma, amb el pa sense ànima: amb el pa negre.

EL BETLEM DE TIRISITI D'ALCOI

Per als més menuts (i no tant) penge dos vídeos del Betlem de Tirisiti que tots els nadals des de fa més de cent anys es representa a Alcoi.

Bé, l'any passat ja en vaig parlar en aquest post, ara només deixe les imatges. Espere que les gaudiu.

´

30è PREMI DE NARRATIVA JUVENIL ENRIC VALOR

Ahir, 18 de desembre, es lliurà el XXX Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor al Centre Cultural de la localitat de Picanya. L’acte, presentat pel periodista Ezequiel Castellano, se centrà en la figura del gran Enric Valor, per fer 3 dècades de la creació d’aquest guardó, per fer deu anys que el nostre país es quedà orfe de Valor i per apropar-se l’any del centenari del seu naixement. Tot seguit es projectà un vídeo amb una entrevista a Enric Valor, on parlava de l'amor a la seva cultura i defensava la unitat de la nostra llengua. Després fou el torn de Núria Sendra, editora de Bullent -que publicarà l'obra guanyadora- que, a cau d'orella, ens llegí un text amb forma de rondalla.

Entre parlaments sonà la música d’arrel tradicional de Folkifesta, un grup format per músics de l’Horta de València. I en tot moment il·luminada la cadira on seia el record d’Enric Valor en forma de llibre de rondalles, barret, vestit de jaqueta i bastó.

L’encarregada de llegir l’acta del Jurat, format per Vicent Gil, Rosa Seser, Joan Pla, Núria Sendra i Pilar Puchades, fou aquesta última. De les mans de l’editora de Bullent i de l’alcalde de Picanya, Ivan Carbonell recollia el guardó i pronunciava unes paraules, especialment d’agraïment.

L’acte el tancava un breu discurs de Josep Almenar, alcalde de la localitat, que anunciava la voluntat del consistori d'atorgar a Enric Valor la medalla d'or del poble a títol pòstum.

En acabant se serví un còctel a la Sala d’Exposicions on hi havia exposada l’obra Coses sobre Valor i Coses sense Valor d’Anna Roig.

Com s’explica al blog de l’Editorial Bullent, Els papers àrabs mescla una antiga història de bruixeria perduda a través de segles i d’arxius amb les aventures actuals d’un grup de joves de Cocentaina i de Riba-roja. Ells rescataran aquella història i seguiran la pista d’una carta xifrada que parla d’un misteriós tresor àrab. Els joves aniran de viatge a Andorra i a Rialp, descobriran manuscrits àrabs amagats durant segles per les serres de Riba-roja i Vilamarxant, llegiran els versos de l’Espill de Jaume Roig i una nit màgica coneixeran el sabor de la por. Perseguits per estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de discoteca i excursions nocturnes a la serra aniran enamorant-se entre ells mentre resolen un misteri indesxifrable. Un misteri de papers àrabs i d’un tresor prohibit que no saben que és tan perillós com intens és el sabor del primer bes.

Ivan Carbonell Iglesias (València, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana i també en Humanitats per la Universitat de València. És professor de català de secundària. Ha guanyat nombrosos premis en la modalitat de narrativa curta, com ara el Sambori universitari, el Felipe Ramis de la Vila Joiosa o els Premis Bancaixa-Universitat de València. Té publicades a l’editorial Tabarca La nit de la princesa i El secret del Mas de la Pedra amb què guanyà l’última edició del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent 2009. Amb Els papers àrabs Ivan Carbonell es consolida com un dels noms importants del nostre panorama literari.

Presentació obres guanyadores dels VII Premis Bancaixa - Universitat de València d'Escriptura de Creació

Com ja vaig anunciar, ahir tenia lloc a la Facultat de Filologia de València la presentació de les obres premiades dels VII Premis Bancaixa – Universitat de València d’Escriptura de Creació.
Fou un acte senzill però ben organitzat i molt entranyable. Els guardonats anàrem recollint un a un el diploma commemoratiu i un bon grapat d’exemplars. He de dir que la Colección Náyade ha fet una joieta de llibre, a la il·lustració de la portada han volgut representar la temàtica dels dos contes que hi inclou (Las joyas de una vida i Temps d'oliva): un rellotge d’oli on suren dos anells. Ho trobe molt encertat. Ja vaig donar les gràcies en el meu discurs als del Grup Communico pel llibre quan encara no l’havia vist. Doncs ara encara més.

Els guanyadors –Luís Almenar, Francisco Javier Sahuquillo, Garikoitz Gómez, Hèctor Serra, Adrián Bellido i jo mateixa– vam poder llegir un fragment de les obres i, és clar, fer els agraïments oportuns. Em vaig emocionar molt quan llegia la dedicatòria que encapçala el meu conte: Aquest temps d’oliva és per als pares, per encomanar-me l’estima per la terra. A la sala hi era ma mare que vingué des d’Alcoi per acompanyar-me i d’alguna manera també sentia mon pare molt prop.
Com ja vaig dir allà, Temps d’oliva, que així és com es titula el meu relat, és un bocinet de la meva vida que he volgut rescatar de la cambra dels oblits. El record d’un temps en què als hiverns anàvem a fer olives, un treball dur i pesat, sí, però a canvi, la nostra terra roja ens regalava no només oli, també bons moments amb la família, maduresa i llibertat.
L’acte finalitzà amb la estrena del curtmetratge Atari de Ricardo Sánchez Sáez, premi de curtmetratge en 2009.

Ací deixe algunes fotografies de l'acte:

Presentació obres guanyadores dels VII Premis Bancaixa - Universitat de València d'Escriptura de Creació

Demà es presenten les obres guanyadores de la 7a edició dels Premis Bancaixa - Universitat de València d'Escriptura de Creació en les modalitats de poesia, narrativa i teatre. L'acte serà a les 18.00 h a la Sala de Graus Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Av. Blasco Ibáñez, 32). Per si esteu interessats ací adjunte el díptic amb més informació i també les obres guanyadores.

DELIRIS DE LLUNA. NITS POÈTIQUES DE L'HORTA AL CAFE RO DE PUÇOL

Ahir, 11 de desembre, al Café Ro de Puçol tenia lloc la 4a edició del recital Deliris de Lluna. Nits Poètiques de l’Horta, organitzades pel col·lectiu l’ANDANA (Amics del Patrimoni i la Cultura Popular). En aquesta ocasió els poetes convidats eren Alfons Navarret, Josep Lluís Abad –el Príncep de les Milotxes–, Mari Carme Sáez i Francesc Mompó.

Tinguérem oportunitat de xerrar amb amics i coneguts durant el sopar popular que precedia l’acte. Compartírem taula entre d'altres amb Vicent Penya, Mari Carme Sáez, Mari Carme Arnau, Alfons Navarret, Josep Lluís Abad i família... Després de conèixer l'Abad en el món virtual [Espai Claudàtor] vam tenir el plaer de fer-ho en persona.

Qui primer trencà el silenci que s'havia establert en el local després de ser presentat fou Navarret que recità poemes dels llibres Versos d’Araflà (7 i mig, 2002), Aparador d'ombres amb corc (Premi Vila de Lloseta de poesia, Ed. Moll, 2005), Malaurança de l'hora vella (Premi Vila de la Vall d'Uixò, Ed. Brosquil, 2007).

Abad escollí algunes proses poètiques del poemari L’amor –l’altra cara de la moneda d'un llibre que el marcà molt: L’odi de Josep Ballester– i poemes de l’obra Llibre d'Aín (Premi Jocs Florals de Nules 2010). He de confesar-ho era la primera vegada que veia un poeta llegint els seus poemes en un IPOD (o era un IPHONE, no entenc massa d'aquestes coses).

Mompó encetà el seu torn amb el poema A Guillem (en homenatge a Guillem Agulló), continuà amb alguns poemes de l’obra guanyadora de l’últim Premi Josep M. Ribelles Vila de Puçol: De la fusta a l’aigua, també llegí alguns d'inèdits del poemari Itinerari incert i acabà amb la prosa poètica que féu per a l’Homenatge del La forest d’Arana a Brossa.

Finalment, Sáez -com sempre amb eixa calidesa que sembla que acarona els versos amb la veu-, recità poemes dels llibres Cercant ocells d’aigua (premi poesia Ciutat de Torrent, 2008) i Illa retrobada (Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol 2009).

Al meu CANAL YOUTUBE he penjat alguns vídeos on podeu escoltar als quatre poetes recitant.

3 VEUS, 1 LLENGUA: Bartomeu Fiol, Jordi Pàmias i Jaume Pérez Montaner

Ahir de vesprada teníem una cita amb la POESIA. A la biblioteca de la Societat Coral El Micalet tenia lloc el recital de poesia que tanca l'any dels Aplecs al Micalet. Amb el títol Tres veus, una llengua, Jordi Pàmias pel Principat de Catalunya; Bartomeu Fiol per les Illes Balears i Jaume Pérez Montaner pel País Valencià ens oferien una dansa versaire amb tots els colors i tonalitats del nostre català.

Jaume Pérez Montaner, amb el paper d'amfitrió, fou l’encarregat de presentar els poetes que hi intervindrien –poca presentació requerien tres grans espases com ells– a una sala a gom d’escriptors i d’amants de la poesia.
Bartomeu Fiol recità poemes de l’antologia Tot jo és una exageració (Edicions Proa, 1999). Jordi Pàmias escollí per a l’ocasió composicions dels poemaris Narcís i l’altre (Ed. Empúries, 2001), Terra Cansada (Ed. Perifèric, 2004) i La veu de l’àngel (Ed. Proa, 2009). Finalment Jaume Pérez Montaner, llegí poemes dels llibres La mirada ingènua (La Forest d’Arana, 1992), L’oblit (Edicions 62, 1993), Solatge (Ed. Perifèric, 2009), i d’altres esparsos com ara la composició creada per a la 1a edició de trobades gastronòmico-literàries: L’anguila literària.

Bartomeu Fiol

Jordi Pàmias

Jaume Pérez Montaner

Tres poetes vinguts de les perifèries del nostre estimat país. Tres veus i una llengua. Tres poetes del temps.

Per arrodonir tan agradable vetllada Enric Cassassús serví unes menges exquisides a la Sala d’Exposicions per als autors convidats i tots aquells que ens hi havíem apuntat.

Al meu CANAL YOUTUBE aviat estaran penjats alguns moments de l'acte.

Recital Poètic de Ramon Guillem a Silla

Amb motiu de la 21º Setmana de les Lletres Valencianes, ahir 2 de desembre tenia lloc al Teatre de la Plaça de Silla el Recital Poètic de Ramon Guillem; amb la col·laboració de Miquel Gil, Carles Pastor i La Coral Polifònica La Lírica de Silla.

L’autor ens féu un recorregut per la seva obra escollint poemes de L’hivern Remot, Terra d’aigua, Solatge de sols, Maregassa, Celebració de la Mirada, Abisme i ocell... i fins i tot ens delectà amb un d'inèdit. I entrellaçada amb la veu del poeta, la música. La Coral Polifònica La Lírica de Silla interpretà Arriaga (L’Hivern Remot, 2001);

el cantant i músic Carles Pastor ens regalà la versió Síndrome d’abstinència (Maregassa, 2002) que inclourà en el seu darrer treball sobre poetes valencians actuals;

i Miquel Gil ens oferí la seva veu, ben a prop, quasi a cau d’orella, amb Un Silenci (Terra d’aigua, 1993), cançó que forma part del disc Orgànic.

XORIÇOS GÜRTEL

Encara no saps què regalar aquestes festes?

Que si l'amic invisible, la cistella de nadal, el Pare Noel, els Reis de l'Orient... Visita la pàgina: http://www.chorizosgurtel.es/ i fes-te amb un dels productes amb més tradició del nostre país i REGALA HUMOR.

Ací us deixe el vídeo promocional on Paco Gürtel ens parla de l'elaboració dels seus xoriços:

Els primers gestos del verd

Avui, que fa 5 anys que ens vam acomiadar...

Conte infantil: Companys peculiars

Companys peculiars

Sempre havia volgut tenir una mascota, sobretot ara que feia algun temps que la meva única companya era la solitud. No acabava de decidir-me, així és que l’atzar va propiciar l’encontre. Va ser al Carrer dels Àlbers. Escarbotava amb insistència dins d’un contenidor amb l’esperança de trobar quelcom per emplenar el buit dolorós de l’estómac. Tot era pell i ossos, i quan em vaig capbussar a les seves ninetes només vaig poder trobar tristesa. Solament em va caldre un «pst, pst» perquè em seguira fins a casa.

Ja fa dues setmanes que compartim llar i moments. S’ha engreixat, li ha tornat el color al rostre i sembla feliç. Això sí, cadascú té les seves aficions: jo no puc evitar escotar música i ballar, i ella s’entreté fent punt de ganxo. I sempre trobe el temps per dedicar-li les carantoines i les carícies que es mereix.

Proposta per al Bloc dels contes "divers"

RAMON GUILLEM: RECITAL POÈTIC A SILLA

Dijous, 2 de desembre a les 22.00h tindrà lloc un Recital Poètic a càrrec del poeta Ramon Guillem, serà al Teatre de la Plaça de Silla. També hi intervindran Miquel Gil, Carles Pastor i la Coral Polifònica Lírica de Silla, que han versionat algunes composicions del poeta.

Qui puga anar que ho faça, no sempre tenim l'oportunitat d'escoltar un dels millors poetes actuals en llengua catalana recitant els seus versos.

GUERRA I LITERATURA AMB TONI CUCARELLA I ANTONI VIVES

Des d’avui fins al 27 de novembre té lloc el Congrés sobre memòria històrica i repressió franquista, en la III Trobada d’Investigadors de la Comissió de la Veritat. Les conferències i xerrades tindran lloc a la Universitat Jaume I de Castelló i a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Ahir de vesprada, però, a l’Octubre CCC tenia lloc la ponència precongressual Guerra i Literatura, amb Toni Cucarella i Antoni Vives com a convidats. Encara que en un principi la xerrada versaria sobre les seves novel·les: Heretaràs la terra (Ed. 3i4, 2006) i L’última paraula (Ed. Columna, 1998), de Cucarella; i El somni de Farringdon Road (Ed. La Magrana, 2010) de Vives, la veritat és que s’establí un interessantíssim debat dialèctic al voltant de la memòria històrica i la repressió franquista. La xerrada tingué una durada aproximada d’hora i mitja i els ponents explicaren entre d’altres temes: la relació entre història real i ficció, la guerra en l’àmbit de l’individu, les conseqüències nefastes en la nostra societat, la importància de la memòria històrica, el grau d’objectivitat o subjectivitat en una novel·la amb rerafons històric, la manera d’abordar una novel·la d'aquest gènere i la llengua emprada...
La conclusió i el punt comú d’ambdós novel·listes jo crec que rau en la importància de recuperar la memòria i entendre la veritat per poder avançar com a poble, un poble que quedà greument ferit, quasi agonitzant, per la repressió franquista.

ROMANÇ DE CILETA DE MIQUEL GIL (VIDEOCLIP)

El 24 de juliol es gravà a Ca les senyoretes el videoclip del Romanç de Cileta de Miquel Gil dirigit per Toni Canet.

La història ens conta com un estudiant (interpretat per l'actor Antonio Hortelano) intenta seduir Cileta (representada per la cantant Bikimel). Després de la negativa d’ella decideix disfressar-se de monja i, amb l’ajuda de la mare, representada per un cor femení a l’estil de les tragèdies gregues (ballet Teleraco d’Aielo de Malferit) Cileta acaba cedint a les arts amatòries del jove. Finalment tots -cantant, músics, cor...- acaben contagiats per l’alegria dels amants i es posen a dansar tots a ritme de rumba. En els últims segons part del públic -jo també hi sóc- entra en massa per fusionar-se amb el quadre final a l’estil de Berlanga. Un altre dels protagonistes destacats és el quadre Els emmascarats del pintor Jordi Albinyana (que també actua com a músic), a partir del qual sorgeix tot aquest romanç.

Donada l'explicació, ja podem gaudir del videoclip:

Escrit per al Bolet Literari

Avui ja ha aparegut al blog Uendos, Greixets i Maremortes l'escrit que vaig preparar per al Bolet Literari celebrat el passat 6 de novembre a Ca les senyoretes, així que també el penge al meu blog acompanyat de la foto que em féu Joan Olivares mentre el llegia.

CARLES PASTOR AL CASAL JAUME I DE CATARROJA

El Casal Jaume I de Catarroja continuant amb la seua agenda d’activitats, oferia divendres passat un concert acústic de Carles Pastor.
Com sempre, l’amfitrió del local Raimon Guillén ens presentà l’artista convidat que ens delectà amb un bon grapat de cançons de l’últim disc publicat: La noia del nord i també unes quantes inèdites del disc que està preparant de poetes valencians contemporanis.

Que parlen música i veu:

BOLET LITERARI A CA LES SENYORETES (OTOS)

Dissabte 6 de novembre la petita localitat d’Otos (la Vall d’Albaida) acollia un gran nombre d’escriptors i també amants de la literatura catalana per a celebrar la 2a edició d’encontres gastronomicoliteraris. Si la 1a edició estava dedicada a l’anguila i se celebrà al restaurant Ca Baina del Port de Catarroja; aquesta 2a se centrava en la menja tardorenca per excel·lència: el bolet i tenia lloc a l’hotel rural Ca les senyoretes d’Otos.

Al voltant d’una inacabable taula s’assegueren primeres espases i joves promeses de la literatura catalana per menjar l’exquisit menú elaborat per Assumpció Olivares. Per rigorós ordre alfabètic de cognom: Pep Albinyana, Manel Alonso, Lluís Alpera, Mari Carme Arnau, Vicent Belda, Berna Blanch, Ivan Brull, Núria Cadenes, Àngel Cano, Lorena Cayuela, Mercè Climent, Francesc Collado, Toni Cucarella, Albert Forment, Ramon Guillem, Joan-Carles Martí, Francesc Mompó, Eusebi Morales, Alfons Navarret, Joan Olivares, Teresa Pasqual, Vicent Penya, Jaume Pérez Muntaner, Isabel Robles, Lluís Roda, Mari Carme Sáez i Encarna Sant-Celoni.

Després de dinar eixírem a la terrassa per meravellar-nos amb les vistes al Benicadell i fer-nos la foto de grup. Després dels cafés Francesc Mompó ens explicà com nasqué la idea de combinar menges i lletres: una xerrada amb Ramon Guillem, un estaria bé quedar per menjar un all-i-pebre, per que no li ho diguem a algú més, no estaria mal fer una petita composició al voltant del plat principal... i una cosa dugúe a l'altra i vés per on Otos aquell dia es convertia en capital literària del País Valencià.

Sota la batuta de Mompó es feren les lectures dels escrits al voltant del bolet: contes, microcontes, testimonis, records, sonets, haikus, poemes... que anirà penjant al seu blog Uendos, Greixets i Maremortes.

En acabant el pintor Jordi Albinyana ens parlava un poc de l’últim llibre d’artista que ha creat, amb els seus dibuixos i un text de Pep Albinyana (nosaltres adquirírem un). Durant tota la vetlada hi havia una exposició seva on es podia veure la trajectòria del artista.

Literatura, pintura, cuina... Faltava com no la música. Així que l’acte el tancava el cantant Carles Pastor amb algunes cançons del disc que està preparant de poetes valencians actuals (nou d’ells estaven presents aquest dia). Carles posà veu i música a poemes de Teresa Pasqual, Ramon Guillem, Manel Alonso, Jaume Pérez Muntaner, Berna Blanch i Francesc Mompó.
A poc a poc la gent anà acomiadant-se, la nit anava caient i a molts els quedaven molts quilòmetres de tornada.

En parlen també:

Extrem sud del País Valencià

Ca les senyoretes

Cals Uendos

Levante digital (també en paper)

Cucarella

Àngel Canet

Els mecanoscrits de Pouet

Xerrada de Manel Alonso al col·legi Ausiàs March d'Aldaia

Avui he tingut l’oportunitat d’assistir a una animació lectora. Ha sigut al col·legi Ausiàs March d’Aldaia i l’escriptor convidat era Manel Alonso i Català. Els alumnes de 4t i 5è havien llegit l’obra Conta’m un conte i ell venia a parlar-los un poc del llibre i de l’afer de ser escriptor. Però hi ha hagut per a molt més: per a cantar cançons sota la batuta de la mestra de música, per a recuperar algun joc de quan érem infants, per a contar històries (com la del dragó que volia que li portaren una estrella), per a recitar embarbussaments, per a contestar moltes de les preguntes dels alumnes i, com no, per a signar llibres.

Ha estat molt divertit, he aprés molt de Manel, però també dels xiquets. Me n’he tornat a casa carregada d’imatges.
Des d’ací vull donar el meu agraïment a les professores de 4t i 5é i a la directora per l’acolliment magnífic, en especial a Anna Eloïna Alfonso que ha estat una gran amfitriona.

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA.

Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas.

En aquest mateix moment el vídeo té 442.167 visitants.

FEM QUE CÓRREGA LA FLAMA !!!!

51è Aplec del Puig

Des dels anys seixanta el darrer diumenge d'octubre se celebra l'Aplec del Puig , un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià. Actualment hi ha dos actes polítics convocats de manera anual i paral·lela: el primer a l'esplanada del monestir de Santa Maria on el Bloc Nacionalista Valencià s'hi troba i el segon al cim de la muntanyeta de la Patà organitzat pel PSAN.
Ahir, dia 31 d’octubre, tenia lloc el 51è Aplec del Puig, i des del matí i fins a la vesprada se succeïren parlaments polítics, activitats lúdiques i culturals, tallers per a la xicalla, actuacions de dolçainers i tabalers, concerts i àpats populars.

Al llarg del dia estiguérem pujant i baixant la muntanyeta: esmorzàrem dalt amb la gent del PSAN i dinàrem baix amb la gent del BLOC de Torrent i Silla; saludàrem molts amics en tots dos llocs; el castellà no s’escoltava en cap lloc i amb tota llibertat alçàrem quatre dits quan escoltàrem la Muixeranga. I és que per damunt de tot era un dia festiu per a tothom. Francesc i jo vam estar signant llibres a la caseta d’Els llibres de Sento; com sempre amfitrió excels on hi haja; i compartint paradeta amb l’escriptor Manel Alonso i la seua familia.

Va ser la meva primera fira de llibres com a escriptora i en vaig signar uns quants exemplars.

Presentació "El secret del Mas de la Pedra", d'Ivan Carbonell a Cocentaina

Dissabte de matí anàrem a la Fira de Tots Sants de Cocentaina, la més antiga del País Valencià (data de 1346). Feia molts anys que no hi havia anat i m'agradà tornar, a més a més, en aquesta ocasió teníem un excel·lent amfitrió: Ivan Carbonell. Era prompte quan arribàrem i encara la gent no s'havia apoderat de la ciutat, com és habitual durant la Fira, així que poguérem passejar tranquil·lament pels carrers empedrats, visitar algunes paradetes de productes tradicionals i transportar-nos per uns imstants a l'Edat Mitjana. Per primera vegada vaig assistir a l'acte d'inauguració de la Fira, on tots el polítics de torn s'abocaren als finestrals de l'Ajuntament per saludar el poble i, és clar, fer-se la foto. Després vingué un momeny ple d'emotivitat on un veí de la localitat amb més de nou dècades a l'esquena llegia una còpia del real decret fundacional signat pel rei Pere IV d'Aragó.

A les 12 tenia el lloc l'acte pel qual havíem anat, la presentació de la darrera novel·la de l'autor socarrat Ivan Carbonell: El secret del Mas de la Pedra (Ed. Tabarca). Per primera vegada la Fira de Tots Sants deixava un lloc per a la literatura creant la Primera Edició de la Fira del Llibre de Tots Sants. (Està bé la cosa, després de tants anys).

Francesc Mompó fou l'encarregat de parlar d'Ivan Carbonell, on destacà el seu domini pel gènere de narrativa curta i el seu estil tan particular on aconsegueix el maridatge impossible i perfecte entre la contundència de la prosa assagística i el color i la calidesa de la prosa poètica. Mompó vaticinà que aquest autor està cridat a donar molts fruits saborosos. Tot seguit Ivan Carbonell explicà que la novel·la està ambientada a la localitat de Cocentaina i en ella descriu els costums, les festes, la gent i també els "vicis" de la zona. Com no, els últims minuts estigueren destinats a la signatura d'exemplars per part de l'escriptor.

Em vaig dur una alegria immensa quan vaig veure la meva novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic en una de les paradetes. Fins i tot vaig signar un parell d'exemplars.