dissabte, 21 de març de 2009

Lucentum: ombres i un poc de llum

Aprofitant que fugia de les falles vaig fer una estadeta a Alacant (hi havia també d'altres coses a fer per a la ciutat de la llum). Però de llum pròpia en vaig veure ben poca, la quasi totalitat dels alicantinos s'expressava en perfecte castellà; vaja, no ho feien d'altra manera. És més, et miraven malament si els parlaves en català. Bé, doncs va ser un goig trobar, com una illa, un poc de llum autòctona. Fou un restaurant vegetarià que ho tenien tot (quasi tot) en català.
Ara bé,

dins d'aquest bilingüisme d'horaris trobem una perfecta aplicació de la variable textual adequació. Els lladres ja no tindran l'excusa de l'idioma per a eximir-se del delicte. Em pregunte per què serà que tot en aquell restaurant estava en català i per al cartell en qüestió havien optat per emprar el castellà?

PS. Podríem posar-ne un altre a l'entrada de ponent del País Valencià?

4 comentaris:

Vicent ha dit...

Em sembla divertida aquesta entrada. És com si el cartell no anara dirigit als clients habituals del restaurant, no creus?
Crec que sé quin és. Per motius de feina, estic vivint aquest any a Mutxamel, i vaig a l'EOI d'Alacant dues vegades a la setmana. Això està pel centre, dalt d'Alfons X el Savi, no?

Mercè Climent ha dit...

No conec massa la ciutat (malgrat haver viscut de ben menuda uns anys) però em sembla que sí.
Salutacions Vicent.

jes ha dit...

Jo també el conec i t'assegure que una i oli perquè tot era repugnant. Tu hi vas sopar?

Mercè ha dit...

No, jo no hi vaig sopar; només em féu gràcia l'aspecte dels cartells.
Salutacions.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...