dissabte, 28 de març de 2009

Cap problema amb la llengua

Fa dos dies en la constulta de l'otorrino vaig ser testimoni d'una conversa entre dos iaios que interrompé la meva lectura de La verdad sobre el caso Savolta. El cas és que un li diu a l'altre: "Tu parles valencià?", i l'altre li contesta: "No, aunque mi padre sí que lo hablaba muy bien. Eso sí, lo entiendo casi todo".
La conversa, com no, continuà en castellà. El iaio que primer havia parlat afirma: "Se parece mucho al catalán". Pensa uns segons i sentencia: "Pero es diferente".
Intuïa un somriure irònic al meu rostre i em va vindre al cap aquell acudit:
- Eixe gat pareix un gos.
- Però si és un gos.
- Doncs pareix un gat.
Que ben bé podria tenir una versió per a aquest cas:
- Este valencià pareix català.
- Però si és català.
- Doncs pareix valencià.
És clar, massa problemes tampoc no tenien amb la llengua, perquè directament empraren el castellà, que és suficient per a que la comunicació es produesca amb éxit.

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Amb sentit d'inferioritat, segur que s'hi comunicava el català-valencià. Com els negres que baixaven de la vorera.

Hi havia una broma a internet: un traductor bidireccional "català-valencià", que era una fotocopiadora!

Núria ha dit...

Català o valencià, la llàstima és que parlaven en castellà. A vegades, quan penso en la dicotomia català-valencià i totes les confrontacions que ha portat el tema, em ve al cap una dita que utilitzaven els espanyols i que els funciona en aquest cas "divide y vencerás"

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...