dimecres, 4 de març de 2009

550 aniversari de la mort d'Ausias March

Ahir, 3 de març de 2009, s'acomplien 550 anys de la mort del poeta en majúscules: Ausiàs March. Per commemorar aquesta data el Centre Octubre de València organitzà l'acte Una copa per Ausias March.
Eliseu Climent encetava l'acte recordant un dia emblemàtic en què el català s'utilitzava en públic. Després el director de la Fundació Carulla, Carles Duarte ens parlava de les intencions de l'Ed. Barcino de recuperar els clàssics catalans i obrir les fronteres del nostre país perquè formen part del patrimoni cultural europeu. Els antologistes Francesc J. Gómez i Josep Pujol presentaven a continuació l'antologia marchiana per haver d'amor vida. Ausias March.
La vesprada de culte seguia amb la lectura de poemes a càrrec de Marc Granell, Mª Josep Escrivà i Josep Piera. Tres visions ben diferents de l'homenatge al nostre poeta: des del sentiment de repulsa vers aquests actes hipòcrites de Granell:
Enguany et toca a tu, ho sent moltíssim,
ser motiu d’espectacle i propaganda
de polítics terribles i culpables
d’altíssima traïció als teus versos,
servir de pulcríssima coartada
al teu assassinat de cada dia,
de lleixiu per rentar la consciència
perduda d’aquest poble que vol perdre’s,
morir de la més alta indignitat.
Fins a l'alegria per aquesta celebració i d'altres venideres d'un immens Piera:
Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.
Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.
Ara que ja no ets, amor, ets esperança.
Ara que t'he perdut, amor, ets meu per sempre.
L'amor, amor, és així: és, si no és.
Passant per la veu fresquíssima i l'original composició escollida per Escrivà (Dames de paper), que justificava haver fet 100 km per llegir un poema perquèl'ocasió ho mereixia.

De carn devien ser i voler carn
elles també: cabells i rostre, pits,
humanes regions on el deler
pren forma al ritme d’un mot gran: amor

amor, del vostre cos ha fet un pont
des de la gràcia del pecat, sojorn
on s’arrecera l’home, pell amb pell
com la ploma, angoixada, busca el full.

I vosaltres, que hauríeu pres dolor
extrem només pel propi nom de dona,
moriu d’enyor a canvi del no-res.
De carn i de sospirs la més perfecta
culpa absolta amb els mots,
i ja per sempre
eternes sobiranes del silenci.


L'última part de l'homenatge era un espectacle poeticomusical a càrrec del poeta alcoià Manel Rodríguez-Casteleló (veu) i Àlex Andrés (piano).
L'acte es tancava amb una copa de cava, una copa per Ausias March.

Vaig tenir l'honor de saludar alguns il·lustres de les arts: Lluís Roda, Manel Molins, Jose Piera... Però per damunt de tot destaque el moment de conèixer (o millor dit, de tornar a conèixer) el poeta alcoià i gran rapsoda, Manel Rodríguez-Castelló, gran amic de mon pare.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...