Foto: El País
Dimarts 23 d’abril el Centre de Cultura
Contemporània Octubre de València es vestia de gala per celebrar la seva 2ª
edició de Sant Jordi. Un dia on es retia homenatge al llibre, a la rosa i al
sant, sí, però també un dia de celebracions poètiques, ja que aquest any és el
centenari del naixement dels escriptors Salvador Espriu, Bartomeu
Rosselló-Pòrcel, Joana Raspall, Joan Teixidor i Marià Villangómez. Un dia, en
el 20 aniversari de la seva mort, on es retia merescut homenatge al poeta de
Burjassot Vicent Andrés Estellés, el poeta més gran en llengua catalana que ha
donat el País Valencià des del segle XV, l’època daurada d’Ausiàs March i Roís
de Corella.
No faltaren ni les roses, ni els llibres, ni els
autors; tampoc la música, ni els homenatges, ni les reivindicacions en aquesta
festa que tenia com a mestra de cerimònies la periodista Reis Juan i que era
retransmesa en directe a través de la web 9exili.com, la ràdio i la televisió
que els treballadors afectats per l’ERO de RTVV han posat en marxa. Per què la
nostra –nostra?, millor dir seva– televisió pública, és evident, no està per aquestes coses de la
cultura, ni per un poble que puga tenir idees pròpies. De fet, la reivindicació
dels mitjans de comunicació en català al País Valencià fou altre dels eixos
vertebradors de l’acte, així com la solidaritat amb la vaga de Catalunya Ràdio
per les retallades. Com és de perillós que un territori es veja privat dels
mitjans de comunicació en llengua pròpia!
Gemma Pasqual, vice-presidenta del País Valencià de
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), una de les organitzadores
de l’acte explicava la voluntat d'arrelar una tradició que té més seguiment a
València del que es pugui conèixer, perquè entre d’altres coses Sant Jordi va
ser patró de València i molta gent celebra la Diada amb llibres i roses,
malgrat la mancança del suport institucional. El Sant Jordi d’enguany estava
organitzat per Acció Cultural del País Valencià, l’Associació d’Escriptors en
Llengua Catalana i l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, amb la
col·laboració de l’Associació d’Editors del País Valencià, el Servei de
Normalització Lingüística de la Universitat de València el PEN català, la
llibreria 3i4 i La Casa de les Flors.
Una cinquantena d'escriptors, per ordre alfabètic
de cognoms, anaren llegint fragments de la seva obra: petits tasts de
novel·les, contes, poesies, teatre... que deixava clar el bon estat de la
literatura catalana feta al País Valencià. Francesc Anyó, Francesc Aledon,
Josep Antoni Alfonso, Xavier Aliaga, Joaquina Barba, Pere Bessó, Teresa
Broseta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Carles Cano, Rafel Castelló, Mercè
Climent, Vicent Coll, Francesc Collado, Carles Cortés, Vicent Cortés, Isidre
Crespo, Joan Carles Girbés, Ramon Guillem, Rafa Gomar, Tomàs Llopis, Rubén
Luzón, Begonya Mezquita, Carme Miquel, Manuel Molins, Jesús Molla, Francesc
Mompó, Anna Moner, Enric Monforte i Casañ, Octavi Monsonís, Jaume Pérez
Montaner, Eusebi Morales, Joan Navarro, Gemma Pasqual, Vicent Penya, Begonya
Pozo, Isabel Robles, Lluís Roda, Manel Rodríguez Castelló, Rosa Roig, Antoni
Rubio, M. Carmen Sàez, Vicent Salvador, Encarna Sant Celoni, Xavi Sarrià, Jordi
Sebastià, Núria Sendra, Ferran Suay, Josep Usó, Rafa Xambó i algun més que s’hi
afegí a darrera hora a aquesta gran festa, a manera de jam session. Fins
i tot, des de l’Alguer, el poeta de Borriana establert a l’illa italiana que
parla català, feia la seva aportació.
L’acte el tancava l’actuació del cantant Miquel Gil
que, entre d’altres cançons, interpretà la 'Rosa de paper', on versiona un dels
poemes emblemàtics d’Estellés, mentre la filla del poeta, Carmina Estellés, als
seus peus, feia una autèntica rosa de paper, amb dits experts, però segurament
balbs per tanta emoció. I és que les roses blanques, fetes de paper de diari,
també tingueren el seu protagonisme, ja que estaven repartides per totes les
taules del rebedor que tan gran festa acollia.
Publicat en el DGS
25 abril de 2013
1 comentari:
Begonya Mesquita i Anna Moner són dues figures a considerar.
Açò sí: confesse que desconec la majoria de persones que esmentes.
Publica un comentari a l'entrada