La Setmana del Llibre en Català tancava diumenge les seues portes fins la darrera edició, que serà ja la 32. Fa dos anys ja vaig estar presentant la novel·la Somiant amb Aleixa (Bromera, 2011), però enguany l'escenari era ben diferent. Les casetes de fusta es traslladaven des del Parc de la Ciutadella fins a l'avinguda de la Catedral, potser un lloc més adequat per apropar els llibres a la gent. També enguany era diferent el fet que no solament venia per parlar del meu darrer llibre...
Divendres 13 em vaig pujar a l'escenari de la Plaça de l'Escriptura amb l'escriptor de Capellades, Joan Pinyol, per presentar el seu 13è llibre: Ningú no mor (Onada, 2013). Ho confesse, tant de 13 em feia entrar un cert neguit. Pinyol, per la seua banda, presentà la meua novel·la infantil Marc i el poder sobre el temps (Onada, 2013). Només teníem mitja hora per parlar dels dos llibres i dels seus pares, però jo crec que sabérem traure-li profit. Dos llibres de Talla M, amb molts aspectes en comú: el públic al que s'adrecen és juvenil, tots els protagonistes i topònims comencen amb M a les dues obres, el valor del temps i la importància de servar la memòria estan ben presents, l'aparició de personatges molt misteriosos, la realitat de les històries...
Dissabte 14 la Plaça de la Paraula acollia una deliciosa vetllada estellesiana. Després d'escoltar Marc Egea, Marc Sempere i Bertomeu, Joan Amèric i jo tancàvem els actes d'homenatge al poeta de Burjassot amb el nostre espectacle Estellés, un amor invencible, un recital poeticomusical on convidem al públic a fer una passejada per l'univers de l'Estellés més enamorat. Fou màgic recitar i cantar Estellés davant la pedra majestuosa de la Catedral de Barcelona i amb tants ulls escoltant-nos. Ens felicitaren i molt. Jo vull felicitar els organitzadors, tècnics, públic... perquè sense ells no haguera estat possible posar el cor a la gola i als dits. Diuen que vam emocionar força. A mi em vau emocionar vosaltres amb tantes paraules boniques, amb eixa capacitat de fer-me gran i petita alhora (no sé gestionar massa bé els afalacs, hehehe).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada