100 ANYS DE PERE CALDERS

Avui, fa tot just cent anys, naixia Pere Calders (i Rossinyol). Com a homenatge aquesta petita selecció de 10 microcontes. 

1. Nota biogràfica

Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

2. El fill de Venus

Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.

3. Venim de la pols

Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base d’una glorieta. «Es tracta d’una sorpresa» responien a cada pregunta d’ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donaren allò que se’n diu cristiana sepultura.

4. Obituari

Males notícies: s’ha mort aquella vella que no es volia morir mai. La baixa és particularment sensible, perquè l’aguantava la fama de la seva curiositat desperta, no es volia perdre res. I ha passat —no ens enganyem— allò que ja era de témer.

Ara, el problema és buscar-li substitut. Queda oberta la convocatòria.

5. Discreció

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

6. Miratge

L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.

7. Copyright

Algú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.

8. Qüestions de tràmit

Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas.

9. L’ordre dels factors

Va tocar-li un entrevistador d’aquells que es volen lluir amb preguntes impertinents. L’invitat al programa era un prohom il·lustre i el locutor va preguntar-li de sobte:

—Vós seríeu capaç de donar la vida per una idea?

L’entrevistat s’obrí de cor i, tot oferint el perfil afavoridor a la càmera, respongué:

—No. M’estimaria més de trobar una idea que em salvés la vida.

10. Ganes de buscar-se-la

—Vinc a cobrar el gas- digué el cobrador.

—No tenim gas –respongué la senyora.

—Doncs que sigui l’electricitat –insistí el funcionari.

— No tenim electricitat.

—I què me’n diu de l’aigua?

—No tenim aigua.

—En aquest cas, i si em fa el favor, la violaré, que és una cosa que sempre ve de gust.