dijous, 3 de maig del 2012

EL PATI DE L'ABANDÓ




EL PATI DE L’ABANDÓ

Benvinguda de rovell
al pati de l’abandó.
Ahir el sol s’emmirallava
en les parets emblanquinades de calç,
avui l’espill de les imperfeccions
es nega a tornar-te la imatge del record.
Els murs s’esquincen cansats de temps
i el terra es cobreix amb el verd de l’absència.
Totes les portes s’obrin a l’oblit
i tu t’ho mires des de la finestra de la càmera
per posar límits al dolor
que, com l’heura que perviu,
se t'arrapa a lànima.

5 comentaris:

El porquet ha dit...

Molt bonic, Mercè! Una abraçada!

Mercè ha dit...

Gràcies, porquet.
Petonets.

Joana ha dit...

Molt intensa, gaire bé m'has fet sentir aquest dolor..

M. Roser ha dit...

M'agrada la metàfora...El patí està un xic abandonat, però sempre podem endreçar-lo, si hi posem una mica d'il·lusió i pot tornar al seu esplendor d'abans, la vida és això anar reinventar-nos cada dia...
Petons.

Carme Girona ha dit...

Un poema fort, cru que traspua dolor, malenconia. M'agrada la sàvia actitud de sentir, acceptar i ser espectadora per uns instants d'aquest naufragi de sentiments...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...