diumenge, 20 de maig de 2012

LA NIT MÉS LLARGA



Les agulles tatuades a la pell
s’entesten a que el dia llostrege
mentre la nit més llarga
ha decidit quedar-se amb tu.
Una finestra per on mirar el pas del temps
–i de l’espai–, els noms que no entens
i que t’esgarren l’ànima en finíssimes tires,
el llançol pulcre que cobrirà la teva mort
amb les darreres paraules no dites.

2 comentaris:

Pere ha dit...

Llegeixo entre línies una llarga nit de dolor i incertesa.
Nit d'insomni.
M'agradaven més les teves paraules de divendres, emmirallan-te plena d'autoestima.

Bona nit Mercè.

M. Roser ha dit...

M'ha impressionat una mica això de què el llençol que cobrirà la teva mort, estarà fet de paraules no dites...
Bona nit.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...