diumenge, 27 de maig de 2012

DOS OCELLS



Sóc l’ocell d’ales gegants i plomes cendroses
que s’enlaira sobre un oceà d’aigües blanques
i s’afronta a tempestes de llum encegadora.
L’ocell que vola i de sobte s’atura,
que desdibuixa l’horitzó de l’esperança
després d’assaborir les menges més dolces.
L’ocell que mor i mata,
que viu i dóna vida.
Sóc el teuladí esporuguit caigut del niu
que busca el refugi de les teves mans,
i sóc també l’àguila imperial
que es vesteix amb escames d’acer
sempre que s’allunyen els teus ulls.
Sóc dos ocells: un que estimes
i l’altre que defuges.
Dos ocells que som jo:
un que s’ofega en una mort de cendra,
l’altre capaç de renàixer de les ombres del fum.
Tanmateix, dos ocells que t’estimen.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...