diumenge, 5 de febrer de 2012

Presentació del disc "X MARCIANES" al Teatre El Micalet



Divendres per la nit el Teatre El Micalet es vestí de gala per a la presentació del darrer treball de Miquel Gil: X Marcianes. Un disc amb sabor tradicional valencià mullat per les onades de la mediterrània. Una fusió de diferents estils amb un resultat diferent, innovador, amb ànima i batecs, una “marcianada”.
Una vetllada molt especial que comptà amb la col·laboració de grans figures del panorama musical valencià, com Anna Franco (Soul-atac), Alex "Dur"i Pau "Xicuto" (Svaters), Borja Penalba, David Pastor, Feliu Ventura, Miquel Girones (Obrint pas), Pep Gimeno "Botifarra" i Vicent Torrent (Al tall).
Durant dues hores fórem un país normal, que viu i sent en la seva llengua, que respecta i admira la seva cultura. Els quasi 300 assistents estàvem ansiosos de retrobar-nos amb aquest “monstre” de la música valenciana. També a Miquel Gil se’l veia emocionat i agraït damunt l’escenari.


Obrí la vetllada, com no, amb la cançó que dóna nom al disc: X Marcianes. Continuà presentant la “criatura” interpretant moltes de les cançons que la formen: De la mar (dedicada al poble del Cabanyal), La rosa de paper (que cantà a duo amb Feliu Ventura, Cileta (amb Anna Franco fent de Cileta), En acabant (amb lletra de l’amic Josep Albinyana), Vesprades (amb lletra d’Anna Montero), Mirant la lluna... També cantà temes d’anteriors treballs com Katà, Primavera, la meravellosa L’amor és déu en barca... Ben avançada la nit, quan el dia 3 donava pas al 4 de febrer, ens regalà una versió de la Teresa d’Ovidi Montllor, per recordar que setanta anys abans havia nascut. En acabant, llançà un bes a l’aire, per a ell que fa vacances. Impossible no esborronar-se amb el gest, amb el record. La vetllada acabà amb el públic en peu, excitat i emocionat pel gran espectacle i amb els palmells coents de tant aplaudir. Vaig tenir la sort de saludar i felicitar Miquel Gil en persona després del concert.

*     *     *
Escric aquesta entrada al bloc acaronada per la teva veu i unes papallones encara em recorren la pell recordant la màgica vetllada. Em costa creure que 12 euros –15 en finestreta– fóra el preu de la felicitat.

3 comentaris:

Carme Girona ha dit...

Bon post. T'he de confessar que l'he llegit amb enveja insana...M'hagués agradat molt anar al Miquelet. Ja el vaig escoltar en: Poseu-me les ulleres, que em va emocionar i molt. Ara, a la propera no me'l perdo,i potser ens podem veure i tot!!!

penco rematat ha dit...

La veritat és que va ser impressionant! pell de gallina!

Mercè ha dit...

Carme, fou increïble. Jo també vaig veure Poseu-me les ulleres. A la pròxima, si pots, no t'ho perdes.
Una abraçada.

També estaves al Micalet divendres passat? Una abraçada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...