Ahir, 23 de febrer, el cicle d’Escriptors al Terrat acollia dos autors joves amb trajectòries literàries amb força i amb estils marcadament diferents: Jordi Colonques (Vila-real, 1976) i Mercè Climent (Alcoi, 1981). Curiosament dos escriptors amb formació en la branca de les ciències: biòleg el primer; enginyera agrònom, la segona.
L’obra de Jordi Colonques es podria classificar com underground –de sèrie B la qualifica ell per traure’s de damunt la pressió i la responsabilitat que implica el fet de dedicar-se a l’escriptura–, per la qual transiten personatges marginals, tractats amb un to càustic i sempre amarats d’un humor amarg. Una literatura de sèrie A.
Ens regalà una mostra de les seves Ximpleries (XS), uns escrits breus, barreja entre el microconte i l’acudit, de vegades fregant l’absurd. (A l’enllaç podeu trobar-ne alguns). A més, amb Marga Landete, tocaren en format acústic un parell de cançons. I és que Colonques a banda d’escriure, toca la guitarra, canta, pinta...
En contraposició amb l’autor de Vila-real, Mercè Climent conrea un prosa més intimista, amb cert to poètic, i esculpida amb feminitat. Ella havia preparat un escrit on feia un recorregut per la seva trajectòria literària i explicava la manera d’acarar-se al full en blanc. Escollí per a l’ocasió un fragment del relat Els primers gestos del verd, XIII premi La rosa del paper de La Florida, que com ella mateixa confessava conté alguns elements que de manera obsessiva circulen per la seva obra. (El podeu llegir sencer ací). Com a contrapunt, també llegí part d’un relat eròtic que roman inèdit.
La nit l’acabàrem, com ja és habitual, amb un sopar a la Pappardella, o com ja l’hem batejada: La Pizzeria dels Poetes.
CRÒNICA I FOTOS: MOMPÓ I CLIMENT
1 comentari:
Profitós encontre farcit de literatura!
Publica un comentari a l'entrada