dimecres, 5 d’octubre de 2011

Encontre amb els alumnes de la Universitat d'Alacant i Presentació de Somiant amb Aleixa a la Seu



Divendres passat anàrem a Alacant per fer una xerrada amb els alumnes de Magisteri i Filologia Catalana de la Universitat, de matí; i presentar la novel·la Somiant amb Aleixa a la Seu Universitària, de vesprada.

La sala Aifos del campus acollia una setantena de joves amants de la literatura i, segur que no m’enganye, més d’un que ja flirteja amb l’escriptura. La professora i vicedegana de la Facultat de Filosofia i Lletres, M. Àngels Francés, féu un recorregut per la nostra trajectòria literària abans de cedir-nos el torn de paraula. Perquè els alumnes feren un tast de la nostra manera d'escriure els havíem enviat dies enrere de bestreta alguns escrits: Francesc el relat Primera persona del singular, inclòs en el llibre Fronteres de vidre i jo el conte Els primers gestos del verd, publicat per Florida Edicions.

Francesc i jo preparàrem una presentació en forma de díptic. En primer lloc parlàrem breument de com començàrem a escriure, del que havíem fet fins ara, de com ens acaràvem al full en blanc i què suposava per a nosaltres la literatura i el fet d’escriure.

En la segona part férem un tast d’algunes de les nostres obres. Francesc recità el poema A Guillem Agulló i tot seguit l’escoltàrem en veu de Carles Pastor (duguérem el CD Els Ulls de Bob). Després llegí alguns dels poemes que guarda al calaix de Creació Literària del blog Uendos, Greixets i Maremortes. Presentà alguns dels seus llibres més reeixits, com ara la Trilogia d’Alfaguara, formada pels títols: Els ulls del llac, l’Ull de Zeus i Terra de Déus, les novel·les Greixets i Uendos, on deixa ben clar el seu interès per conservar la cultura del seu poble –l’Olleria– i el recull de contes Fronteres de vidre. Finalment ens regalà un dels fragments més bells de Camí d’amor i alguns versos del darrer poemari: De la fusta a l’aigua.

Per la meua banda, vaig parlar sense aprofundir massa de la meua obra publicada –breu, al costat de la de Mompó–: alguns llibres col·lectius, la novel·la infantil Lina Panxolina i el quadern màgic i Somiant amb Aleixa, de la qual vam parlar ben poc per dedicar-li tot el temps a la vesprada. Això sí, els assistents estaven interessats en aquest últim perquè és un dels llibres que poden triar per llegir al llarg del trimestre.

Com que el temps se’ns tirava damunt vaig llegir només dos contes curts i un fragment de la novel·la infantil, per demostrar que pot haver-hi volada literària també en aquest gènere. Els relats que vaig escollir foren Almenys un ram de paraules, publicat al meu blog Els primers gestos del verd fa algun temps i guanyador de la 1a edició del Premi a la Millor Entrada, organitzat per opinalia.cat i No tingues pressa, finalista en el Premi Grau Miró en la modalitat d’hiperbreus en català. Com li havia passat a Francesc recitant el poema A Guillem Agulló, se m’ennuegà la gola quan llegia el primer relat, dedicat a mon pare.

L’última part de la trobada la dedicàrem a respondre les preguntes d’uns alumnes força motivats. En acabant, foto de grup (no amb la nostra càmera perquè l’havíem oblidada a València) que penjarem quan ens l’envien i signatura d’algun exemplar de Somiant amb Aleixa.
En definitiva, xerrada molt constructiva, i no solament per a ells.

Encara ens donà temps d’assistir a la part final de la xerrada que Vicent Partal estava impartint als alumnes de periodisme per parlar de la nova estratègia de Vilaweb. Després de dinar compartírem cafè i conversa amb Partal, Pep Albinyana i un grup de gent de la corda.
*     *     * 

A la vesprada, dinats i descansats, presentàrem la novel·la Somiant amb Aleixa a la Seu de la Universitat d’Alacant. Durant l’acte intervingué el director de Cultura de la UA i també escriptor, Carles Cortés, i el poeta Lluís Alpera, com ja ho havia fet mesos enrere durant l’activitat Diàleg a tres per parlar de literatura eròtica. Nosaltres llegírem un fragment a dues veus i explicàrem com sorgí la idea de fer una novel·la eròtica i com hem escrit aquest llibre a quatre mans –dues si ho férem amb paper i llapis, com matisà el Joan Carles Martí que ens acompanyava eixa vesprada-nit. També férem esment d’alguns aspectes importants de la novel·la com ara la psicologia del personatge, l’estructura helicoidal o el llenguatge emprat.

L’intens dia l’acabàrem amb un exquisit sopar al restaurant Trento molt ben acompanyats i amb una copa a la terrasseta Soho, un oasi en plena jungla d’asfalt.

1 comentari:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Xiqueta esteu la mar de templats i de guapos i escriviu que dóna gust. Records de na Lídia i d'un servidor vostre.

Ja sabeu que teniu rodada per Elx a la primavera del 2012...

Joan-Carles

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...