NIT MUSICOLITERÀRIA A CA LES SENYORETES

El passat divendres, com ja vaig anunciar entrades enrere, tenia lloc a Ca les Senyoretes d’Otos una màgica nit musicoliterària. Els escriptors convidats eren Manel Alonso, que presentava el seu darrer llibre: Els somriures de la pena; i Francesc Mompó, que feia un altre tant amb el poemari De la fusta a l’aigua. Així que a les vuit i mitja i sota l'atenta mirada del Benicadell els dos autors, a mode de quiasme, ens parlaven de les seues obres. D’Els somriures de la pena, Mompó destacava l’element autobiogràfic i el gran treball d’Alonso per rescatar de l’oblit totes aquestes històries, ambientades moltes elles en el seu poble: Puçol. Perquè férem un tast ens llegia un dels contes que el conformen: Els gats viuen dels descuidats. Del poemari De la fusta a l’aigua, Manel Alonso ressaltava la gosadia del poeta per la narració en clau poètica d’una nit de passió, estructurada en sis grans moments i el tractament del llenguatge emprat, de to clàssic i modern alhora. (Ací podeu llegir la crítica sencera). Per a l’ocasió ens recitava el poema L’esclat, corresponent al bloc L'explosió.

Després de llegir alguns poemes més i signar exemplars tocava seure a taula. Com sempre, bona cuina, bon vi i bona companyia.

En acabant era l’hora de la música. Carles Pastor, Pere Ròdenas i Jordi Albinyana ens presentaven el disc Els ulls de Bob, amb lletra d’onze poetes actuals. Escollien les cançons Llàstima de país, Síndrome d’abstinència, A Guillem, A Mercè del temps, entre d’altres, barrejades amb temes de l’anterior treball La noia del nord, com ara Llàgrimes de Mallorca. Estigueren molt grans.

Per donar fi a la nit hi hagué una sessió de música improvisada on tot tenia cabuda, però açò ja pertany a l’àmbit privat.