Presentació "Des del rovellet de l'ou d'Elx" de Joan-Carles Martí a València

Ahir, 16 de novembre, el Centre Octubre de València acollia un dels activistes per la llengua i cultura catalanes més coneguts del País Valencià des de les seves talaies d’Elx i Guardamar, llicentciat en traducció i interpretació, diplomat en turisme, coneixedor de moltes llengües... o com ell mateix es defineix un valencià d’Elx, de llengua i cultura catalana: Joan-Carles Martí i Casanova. I també el seu darrer llibre: Des del rovellet de l’ou d’Elx, un assaig on reflexiona sobre la gran ciutat a la fita sud de la catalanitat cultural.

El lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig fou l’encarregat de presentar Joan-Carles Martí. Reig explica que la seva relació es bastí a través de les ones –cibernètiques– fa uns deu anys arran d’un foro sobre llengua catalana en internet. D’ell diu que és un políglota i una autèntica mina lexicogràfica. Com a exemple cita una cinquantena de paraules pròpies del valencià sud-meridional, principalment d’Elx, com per exemple “aidar” (ajudar), “juguesca” (joguet), "pantasma" (fantasma), "glai" (ensurt), "formigó" (formiga) o “manyaco” (xiquet xicotet), aquesta darrera també la diem a Alcoi.

L’escriptor ollerià Francesc Mompó ens endinsà de seguida en les pàgines del llibre, abans però creié necessari definir l’autor ja que això ens donarà bona idea del que hi trobarem: «home culte, enamorat d’una terra que vol lliure; intel·ligentíssim; tocat del do de les llengües; faener com pocs; de llengua esmolada i cristal•lina... i així un enfilall inesgotable d’altíssima adjectivació, a la qual afegiria el de la lleialtat i el de la bonhomia».

Des del rovellet... és «un llibre d’assaig en el ple sentit de la paraula: literatura d’idees. Vint-i-tres articles on ens posa davant dels ulls la realitat catalana de l’extrem sud dels Països Catalans perquè qui vulga oir que oja a més de fer-nos gaudir de l’encís del seu tall literari. Fons i forma es fonen en aquest recull de mirades on no s’està d’incrustar-hi, a la més mínima excusa, tot un refilall de formes lingüístiques elxanes dedins i defora i de la redor per fer-ne constància reivindicativa davant l’estantissa política de la capitalitat secessionista de València»..

Mompó acabà dient que «llegir aquesta obra és fer-se una dosi d’autoestima per a tots aquells que continuem sentint-nos fills de la llengua i la cultura catalana que ens segrega la suficient adrenalina per a continuar lluitant contra el nacionalisme excloent castellà que intenta dividir-nos per anorrear-nos».

Acabades les presentacions, Joan-Carles Martí agafà el torn de paraula. Experiències personals i anècdotes es donaven la mà per oferir-nos la realitat social, cultural i lingüística de la ciutat d’Elx. També alguns assistents donaren el seu punt de vista sobre la situació lingüística del català, com Víctor Iñurria, Agustí Ventura o Enric Marco. Un poc abans de les nou es donava per finalitzada la xerrada. Encara hi hagué temps perquè l’autor dedicara alguns exemplars del llibre. durant més d’una hora. A mi l’acte se’m féu molt curt ja que escoltar Joan-Carles és amarar-te de cultura i saviesa.

A l’enllaç podeu veure la intervenció sencera de Francesc Mompó:

http://youtu.be/kF8Crw6Ap4c