Imatge d'Àgueda Climent
Et despulles del vestit de xiqueta, avui que fas vuit anys. Has decidit no creure més en fades i en princeses, i tanques les joguines i les nines al bagul de les andròmines.
Davant l’espill t’emproves el vestit de dona, però encara no s’escau al teu cosset de nina gran.
Davant l’espill t’emproves el vestit de dona, però encara no s’escau al teu cosset de nina gran.
No tingues pressa...
I et mire, Mar, petita. Se’m dibuixen les teves corbes en una aquarel·la de temps venidor i ja endevine la doneta que seràs.
I em mires, Mar, doneta. Amb l’esguard immens i inabastable, com la mar, com el teu nom. Tot ho mires, goluda d’instants, de paisatges... de vida.
Però no tingues pressa...
I et mire, Mar, petita. Se’m dibuixen les teves corbes en una aquarel·la de temps venidor i ja endevine la doneta que seràs.
I em mires, Mar, doneta. Amb l’esguard immens i inabastable, com la mar, com el teu nom. Tot ho mires, goluda d’instants, de paisatges... de vida.
Però no tingues pressa...
6 comentaris:
He reconegut aquesta actitud i aquesta mirada: justament treballo amb canalla d'aquesta edat i és cert que fan mirades al món adult sense deixar de ser els nens i les nenes que són. Dit amb poques paraules.
Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!
Mercè què boniquet!!! Ara mateix tinc els borrissols de punta, és tan emotiu, m'encanta...
És un text meravellós...
Gràcies maca!
Molts petonets!
Àgueda.
Molt bonic, ja m'agradaria que algun dia em fessin una poesia tan bonica com aquesta
un petó
M'agraden aquestes paraules, ben dites,emotives i sinceres.
felicitats.
Preciós, de veritat. Si em permets la lleugeresa el temps és venidor...
Lluís, Àgueda, Bargalloneta, Pep, Joan-Carles, gràcies.
Joan-Carles ja ho he corregit, més gràcies per l'apunt.
Publica un comentari a l'entrada