La mar
Al bany! Entre musiquetes dolces
I una tendra calor de tant en tant insuportable.
Contra la sorra els cossos daurats de les donetes
i els ventres amples dels homes.
Castellets i forats!
I una aigua freda entre ones bromeroses.
A l'horitzó el vaixell desfent el mar i el cel,
obrint l'eternitat amb les veles desplegades,
dismunuint en l'allunyament d'uns ulls negres.
Entre poals i jocs matiners
la suor despuntant en les passes de la carrera.
A l'aigua! Un bes o una rialla folla.
Atrapar entre els braços tot l'aire possible
o la suavitat del seu cos nu.
A l'aigua! Sota l'aigua! Somniant paradissos,
apropant-se als misteris i un bes càlid.
Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià. Alacant, 1977
4 comentaris:
Doncs ha quedat...la mar , de maco!!
M'encanta.
Un molt bon escrit. En un registre del tot diferent, la cançó dels Manel "Al mar" també val molt la pena!
M'has fet recordar un dels textos més rics i inquietants dels que conec i que duen aquest títol: "El mar" d'en Blai Bonet, que el vaig llegir justament mentre vivia a Menorca.
Publica un comentari a l'entrada