dilluns, 30 d’agost de 2010

Homenatge a Màrius Torres (1910-1942)



Avui fa cent anys del teu naixement i et recordem molt especialment. Crec que no hi ha millor homenatge que les teves paraules. Elles et fan immortal.


LA MORT I EL JOVE

Mai una boca ardent no assedegà la febre
com la meva, esperant respirar pel teu pit.
Mai no foren tan grans uns ulls en la tenebra
com ara els meus, Amarga, que et miren fit a fit!

Res, mai, ni l’invencible engany de l’esperança,
no em feia tremolar davant de l’infinit.
Però ara el teu fred fa comprendre, enfonsant-se,
quina cosa tan fràgil és torna un esperit.

Morir... Si almenys pogués arrabassar i endur-me
tot el que he malgastat, vivint entre la xurma,
d’amor, d’ambicions, de treballs, d’ideals!

Pesa poc la meva ànima, nua en ella mateixa.
¿No li serà comptat el pes d’allò que deixa
vivent, entre les vostres mans de foc, Immortals?

7 comentaris:

Carme ha dit...

MERCÈ, ENLLAÇO EL TEU HOMENATGE A LA LLISTETA QUE VAIG FENT AL MEU BLOG. GRÀCIES PER AFEGIR-T'HI. UNA ABRAÇADA.

Arlequí ha dit...

Bon homenatge Mercè!

Elvira FR ha dit...

Els poetes mai moren perquè perviuen i perduren a través de les seves paraules, reeixit homenatge i un bell poema!

McAbeu ha dit...

Tens raó, no hi ha millor manera de recordar un poeta que a través de la seva obra. Una bona tria!

Lluís Bosch ha dit...

Hola Mercè,

Veig que ja som uns quants que hem dit coses del Màrius. Et deixo l'enllaç al què vaig escriure fa uns mesos.
http://riellblvd.blogspot.com/2009/12/marius-torres-poeta-i-espiritista-1.html

kweilan ha dit...

Amb les seues paraules avui el recordem i ens tornem a emocionar.

vpamies ha dit...

Les persones passen. Queden les obres.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge, Mercè!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...