El passat 16 d’abril a les 22.30 h –com ja vaig anunciar entrades enrere- va tenir lloc a la Casa de la Cultura de Catarroja l’acte 30 anys de poemes amb Ramon Guillem com a protagonista.
Francesc Mompó trencava el silenci de la sala amb una semblança del poeta catarrogí i la lectura d’un dels seus poemes: No res. Com ell sentencià i com els que l’hem llegit ho pensem: parlar de Ramon Guillem és ineludiblement parlar de poesia, perquè Ramon Guillem és poesia.
Miquel Gil que posà veu i acords de guitarra al poema Un silencia del poemari Terra d’aigua; i, finalment, la Coral Polifònica de l’Agrupació Musical de la Lírica de Silla que feren una versió del poema Arriaga del poemari L’hivern remot.
Un recital que congregà moltíssima gent a les butaques. Amics, familiars i coneguts del poeta homenatjat. Però també molts desconeguts que vulgueren conèixer en persona i en veu a qui escriu versos tan esplèndids.
Així mateix, molts companys d'afers literaris, fins i tot es pogué sentir el calor dels poetes i amics Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles des de Brussel·les que, en eixos moments, llegien poemes de l’últim llibre de Ramon, Abisme i ocell, a la Grand Place.
Francesc Mompó trencava el silenci de la sala amb una semblança del poeta catarrogí i la lectura d’un dels seus poemes: No res. Com ell sentencià i com els que l’hem llegit ho pensem: parlar de Ramon Guillem és ineludiblement parlar de poesia, perquè Ramon Guillem és poesia.
Tot seguit Ramon Guillem féu un recorregut per la seva vasta obra escollint 30 poemes –difícil tasca- que anà llegint durant la vetllada.
Versos només entretallats per les actuacions del grup NAIA que interpretaren Mirall d’Aigua,
dins del seu disc Albufera; el cantant Carles Pastor que musicà una difícil prosa poètica de Maregassa: Síndrome d’abstinència;Miquel Gil que posà veu i acords de guitarra al poema Un silencia del poemari Terra d’aigua; i, finalment, la Coral Polifònica de l’Agrupació Musical de la Lírica de Silla que feren una versió del poema Arriaga del poemari L’hivern remot.
Un recital que congregà moltíssima gent a les butaques. Amics, familiars i coneguts del poeta homenatjat. Però també molts desconeguts que vulgueren conèixer en persona i en veu a qui escriu versos tan esplèndids.
Així mateix, molts companys d'afers literaris, fins i tot es pogué sentir el calor dels poetes i amics Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles des de Brussel·les que, en eixos moments, llegien poemes de l’últim llibre de Ramon, Abisme i ocell, a la Grand Place.
Tot i la gran professionalitat de l'acte, no deixà de tenir un to acollidor i molt proper per a tots els que hi assistírem. Malgrat la mancança dels mitjans de comunicació i de l'staff politicocultural del País, ja es parla de repetir l'acte en d'altres localitats.
2 comentaris:
Realment sembla que va ser un acte entranyable i molt bonic.
Molt interessant. Es nota que vau disfrutar!
Publica un comentari a l'entrada