Jo, que compartia taula amb l'autora, vaig trencar el silenci llegint els primers paràgrafs que enceten l'obra i que podeu llegir ací.
A continuació vaig fer una semblança de Lourdes Boïgues, on destacaria el fet que Boïgues té quasi tants premis com novel·les publicades. Alguns d’ells són el Premi Carmesina de Literatura Infantil amb La taverna del bandoler; el Premi Enric Valor de literatura juvenil amb El secret de Caterina Cremec, el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb La mascota que no existia; i, com ja he dit, el Premi Benvingut Oliver de narrativa juvenil amb El desenllaç. Altres obres publicades per l’autora són Estel estel·lar, Una iguana al monestir i els contes El mosquit Aristòtil o Viatgers.
Alguns aspectes que li donen solatge, d’això que en diríem valors educatius i formatius per al jovent, són:
- És una novel·la plena d’història –la de finals del segle xv i principis del xvi–, amb moltes referències a fets reals com l’expulsió dels jueus en l’any 1492, l’expulsió dels moriscos en 1609 o les onades de pesta que sacsejaren la població de València en 1508 i 1519.
- És una novel·la plena de costums, ja que l’autora ens mostra com les cultures jueva i musulmana han intentant i intenten encara conviure amb harmonia amb la cristiana.
- I també és una novel·la plena de literatura, perquè a banda d’haver sabut crear bellesa amb el llenguatge, una manera molt senzilla de definir literatura, el llibre està replet de referències literàries i més encara, la vida i l’obra dels poetes catalans medievals Ausiàs March i Lluís Vives tindran important rellevància en l’explicació dels fets.
Tot encabit en una història perfectament travada i ben estructurada, amb un tremp literari de moltíssima dignitat, un ritme narratiu àgil i fresc i adobada amb una bona dosi d'humor. Les dues trames que transcorren en paral·lel estan plenes d’acció i enganxen fàcilment el lector, qui es veu impel·lit a resseguir els fets fins al desenllaç (mai millor dit); la qual cosa proporcionarà una agradable estona de lectura.
Lourdes Boïgues ens explicà com nasqué la idea del seu últim llibre, de les ganes que tenia de fer una història d'intriga on tota una nissaga familiar en fora la protagonista, sense oblidar mai adobar-ho amb amor i humor. També ens parlà de la tasca importantíssima de documentació que ha dut a terme. Finalment, deixà ben clar que no és una obra únicament per a un públic jovent, ja que ella només veia un públic model, aquell que s'estima la literatura i té ganes d'aprendre.
L'acte acabà amb la signatura d'exemplars per part de l'autora.
3 comentaris:
Moltes gràcies per tot Mercè!
Què bona crònica! i pensar que estava a València a eixa hora :(
que no parin els llibres.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada