divendres, 9 d’abril de 2010

MELPOMENH


Una dolça cantarella interromp l’àpat de migdia. Et divise en un racó de la gèlida estança, sumptuosament vestida i calçada amb coturns. Al front, una diadema d’or evidencia l’imperi del teu poder. Entre les folgades mànigues intentes dissimular, sense sort, un punyal, i és que la sang de la fulla llueix com el carboncle. Tanmateix, encimbelles plena d’orgull una màscara de trets pèrfids, com l’estendard d’un exèrcit victoriós.
No veig ni sent els teus passos, però l’aire et sosté i t’apropa a mi. El teu rostre revela una actitud severa i patètica... Oh! Celestial dama d’arrogant mirada, potser la melodia del teu cant anuncia la tragèdia?
La cullera llenega dels meus dits tremolosos. El repic del metall contra els taulells esglaia alguns companys d’hores mortes. Puc intuir la proximitat d’un enèsim atac. Dos, tres... potser més minuts d’interminables convulsions.
Es desencadena la batalla final on et saps triomfadora. Nade en els abismes del Terror mentre t’implore Pietat! Únicament el control de les meves pupil·les... Dos llàgrimes s’aboquen al finestral de l’esguard... Captives de la fatídica aquarel·la, es neguen a morir i ni tan sols naixen... Sofriment i lluita queden reflectits, ja per sempre, a les meves faccions.

6 comentaris:

Striper ha dit...

Una imatge amb moltes posibilitats molt ben arropada amb el teu text.

Bargalloneta ha dit...

Ho has escrit tu???
jo vull escriure d'aquesta manera!!!!!

Josep (Benaguasil) ha dit...

Sorprenent!

Pilar ha dit...

La musa va aconseguir captivar-te en descobrir-la al racó.
Tu ens captives amb la recreació poètica d'una tragèdia èpica molt ben elaborada.
Gràcies per assenyalar-me el camí per arribar-hi.

Mercè ha dit...

Striper, Bargalloneta, Josep, Pilar, gràcies pels vostres comentaris i per deternir-vos uns instants per llegir aquest escrit.
Una abraçada.

Estonetes ha dit...

Companya del sud, m`agrada el teu blocc. Et seguisc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...