Aprofitant que avui Francesc Mompó ens parla en “La iseta” de l’expressió “Contes més mentides que alenes i alenes més que un porc” us contaré la meva experiència amb ellla.
A casa la utilitzaven sovint:
–Contes més mentides que Alenes...
No sé per què però només pronunciàvem la primera part, de tal manera que jo vaig arribar a creure que Alenes fou un personatge mític que havia contat moltes mentides. Per a més inri la meva ment l’havia ubicat en l'època de l’Antiga Grècia o una cosa així.
Vaig anar creixent i Alenes de tant en tant tornava a aparèixer quan volia dir que algú era un mentider.
Un bon dia, farà només tres o quatre anys, xerrant amb Francesc va i em desmunta el mite d’Alenes i en plena conversa diu la frase tota sencera:
–Conta més mentides que alena i alena més que un porc.
En primer lloc Alenes s’havia convertit en Alena. Mmmh... estrany. I després... què era això d'utilitzar un porc com a símil de persona que conta mentides? Que jo sabera els porcs mai no n’han dit, de mentides; ni de res.
Em vaig quedar pensant i li dic tota convençuda:
-I per què més que un porc?
A casa la utilitzaven sovint:
–Contes més mentides que Alenes...
No sé per què però només pronunciàvem la primera part, de tal manera que jo vaig arribar a creure que Alenes fou un personatge mític que havia contat moltes mentides. Per a més inri la meva ment l’havia ubicat en l'època de l’Antiga Grècia o una cosa així.
Vaig anar creixent i Alenes de tant en tant tornava a aparèixer quan volia dir que algú era un mentider.
Un bon dia, farà només tres o quatre anys, xerrant amb Francesc va i em desmunta el mite d’Alenes i en plena conversa diu la frase tota sencera:
–Conta més mentides que alena i alena més que un porc.
En primer lloc Alenes s’havia convertit en Alena. Mmmh... estrany. I després... què era això d'utilitzar un porc com a símil de persona que conta mentides? Que jo sabera els porcs mai no n’han dit, de mentides; ni de res.
Em vaig quedar pensant i li dic tota convençuda:
-I per què més que un porc?
Em va explicar el significat de l’oració. Jo em vaig sentir molt ridícula –el més curiós és que d’aquestes anècdotes en tinc unes quantes–, però el pitjor de tot és que aquell dia Alenes morí. Potser el recupere en un conte...
6 comentaris:
Mercé: això et passa per deixar-te dur per la imaginació (cosa que no està mal) i per la Mitología grega. T'agrada la Mitologia pel què he pogut comprovar en alguns dels teus escrits. Suposse que això deu passar quan una persona té un bagatge cultural ampli i cultivat; fixes referents literaris i mitològics sense adonar-te (en petites ocassions) de la palesa, senzilla i a voltes grollera realitat que es presenta al davant.
Aquesta expressió l'hem gastada molt entre els amics. Tinc un amic que sempre ha estat (i ho continua sent) una font de dites i acudits. Cada volta que bada la boca solta alguna dita per fer-se explicar. Aquesta expressió que refereixes la deia ell sovint. D'ell també se m'apegà: "Això està més clar que un ull de peix".
Més embolics de la llengua......
No la conec aquesta expressió, però el que expliques m'ha recordat la sabata de vidre de la Ventafocs. Pel que sembla, en un principi el conte deia que era de cuir, el que passa és que en francès cuir es diu "vaire" que sona similar a "verre" i per això va acabar explicant-se el conte amb la història de les sabates de vidre.
"Alenes" sona com "Helena", crec que per això la teva convicció en que es tractava d'un personatge de la mitologia grega.
Bona idea recupera-lo en un conte!
Això devia ser per dos motius: primer el ús del verb "alenar" en el teu parlar familiar enfora d'aquesta expressió i, segona, la semblança entre Alenes i Atenes, dic jo!
Alenar és molt viu en el parlar més rural del Camp d'Elx però a ciutat es diu més respirar. Jo hauria relacionat "alenes" amb la segona persona del present indicatiu del verb "alenar", tan sols perquè el tinc molt viu.
A Elx no diem "alé" sinó que ens hem inventat el substantiu "alenit" que deu ser una regressió del verb "alenar".
"Deixa de tirà-me alenits al bescoll" (nosaltres diem "bes" i no "bas") podria dir la porqueta al porquet o qualsevol altre combinació plausible.
I qui diu que no siguem tots uns animals de quadra?
No l'havia sentit a dir mai aquesta expressió...però m'agrada ....coses de criatures que són ben divertides....és diferent però jo durant anys vaig creure que per dir bona nit s'havia de dir Vora nit! perquè a casa els meus avis ho pronunciaven així com si fora una erra i jo creient en la poesia de les paraules dels meus avis!
Els nens sempre cancien alguna cosa en el llenguatge a vegades per causa de com ho diuen els adults... ara em fas resordar que el meu fill quan era petit deia "no en tinc ni marmota idea" i evidentment es preguntava que tenien a veure les marmotes amb tot plegat. :)
Publica un comentari a l'entrada