- Mamà vull un germanet!
- (Eh?)
- Mamà, quan vas a tindre la panxa grossa per al meu germanet?
- (Sense paraules)
-I no em digues que els xiquets els porta la cigonya perquè jo ja sé que això és mentida.
- (Glup!)
- Per cert mamà...
- (Eh?)
- Mamà, quan vas a tindre la panxa grossa per al meu germanet?
- (Sense paraules)
-I no em digues que els xiquets els porta la cigonya perquè jo ja sé que això és mentida.
- (Glup!)
- Per cert mamà...
- (Oh! Oh!)
- ... com es queda una dona embarassada?
- (La pregunta del milió) Ehhh... les mares tenen xiquets perquè els pares donen una llavoreta a les mare...
- Com? Com? Com? Una llavoreta!... Com els paquets de pipes? Papà té un paquet de llavoretes en casa per a tenir xiquets?
- (La pregunta del milió) Ehhh... les mares tenen xiquets perquè els pares donen una llavoreta a les mare...
- Com? Com? Com? Una llavoreta!... Com els paquets de pipes? Papà té un paquet de llavoretes en casa per a tenir xiquets?
- Nooooooooooo, les té dins del seu cos.
- Ooooon?
- Eeeh, mmmh, (pensant)... Dins de la boca. Papà es trau la llavoreta de la boca i li la dóna a mamà. Ella se l’engul i es queda embarassada. (Què bé m'ha quedat)
- Ahhhhhhhhhh, d’acord, ja ho entenc.
-(No ho tinc tant clar)
Un silenci incòmode les acompanya durant el trajecte fins a casa. A la sala d’estar troben son pare treballant i la xiqueta canvia el bes habitual per una proposició que el desconcerta força.
- Papà, papà trau-te la llavoreta de la boca perquè mamà tinga un xiquet...
- Ooooon?
- Eeeh, mmmh, (pensant)... Dins de la boca. Papà es trau la llavoreta de la boca i li la dóna a mamà. Ella se l’engul i es queda embarassada. (Què bé m'ha quedat)
- Ahhhhhhhhhh, d’acord, ja ho entenc.
-(No ho tinc tant clar)
Un silenci incòmode les acompanya durant el trajecte fins a casa. A la sala d’estar troben son pare treballant i la xiqueta canvia el bes habitual per una proposició que el desconcerta força.
- Papà, papà trau-te la llavoreta de la boca perquè mamà tinga un xiquet...
8 comentaris:
"- Això de la llavoreta ja ho entenc, però mare, com t'arriba la llavoreta del pare?
- Ui! Marc! mira! dinosaures! vols un dinosaure? la mare et comprarà un dinosaure preciós? quin vols, l'estegosaure? el tiranosaure rex?"
fiuuuu!
si és que són! molt bon relat :)
Genial! Crec que tots els pares i mares hem passat per aquests minuts que et voldries fondre per no haver de respondre la pregunta que fa estona que intuïm que apareixerà. I apareix!
Molt bona descripció!
HAHAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!
AISSSS QUÈ RISA!!!
UNA ABRAÇADA MERCEDIUES!!!
Com deien Les Luthiers, als xiquets sempre els has de dir la veritat... O almenys no dir-los mentides. Això o enfrontar-te a conseqüències terribles!
Molt fàcil dir que sempre hem de dir la veritat als nens, però i com es diu una veritat a mitges?
L resposta de la nena és genial!! Que cara deuria posar el pare!!! jajjajaja
Genial, els nens són genials... Són unes espongetes que absorveixen tota la informació per això hem d'anar molt al tanto amb el que expliquem, ja que després se'ns pot girar i ben girat...
Salut!!!
Nena el papa ja no menja pipes, jjjeeejje
Molt bo el post
Joan
I cada cop son mes petits , quant et fan les preguntes , i veus aquells ullets que et diuen , m'estas enganyant , això no em convenç.
Publica un comentari a l'entrada