dimecres, 8 de juliol de 2009

Repte literari (2)


Tibau ens proposa als desficiosos de les paraules un nou repte: fer un microconte amb la imatge anterior. Aquesta és la meva proposta:

Recorde un món fet de temps i de nines.
Un món que cabia en una habitació, un temps que semblava no tenir acabament i unes nines assedegades de vides. Una habitació de dos llits amb tauletes rosa pintades a llagastrades, una finestra per on entraven les rates penades als estius, i una porta que a les nits es tancava fent “cloc”. Només prement fort les boletes dels ulls teníem a l’abast dels nostres dits tot un univers de formes i de colors. Érem les nostres pròpies nines. Vestides de princesa amb llençols i cobrellits o disfressades de panxuts i geperuts amb ajut d’uns coixins, inventàvem mil i una històries fetes de somnis i d’infantesa. Havíem de tapar-nos la boca per no esclatar de riure en mig de l’obscuritat. Quantes matinades érem enxampades en un món i un temps aliè al dels adults! La nostra penyora: tan sols alguns minuts al replanell de casa amb els braços creuats.
I de bell nou se’ns permetia l’entrada al nostre món de temps i de nines.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la nostra vida ho hauria de ser, una habitació plena de somni.
Gràcies per participar. A veure si s'anima més gent i la famíla dels jocs literaris creix

Olga Xirinacs ha dit...

volguda Mercè, m'ha agradat el teu relat-reflexió sobre les nines.

Quan torni a Tarragona et donaré referència, si és que no el coneixes, d'un estudi de Rainer M. Rilke sobre nines que em va impressionar.

Endavant,

Olha Xirinacs

Thera ha dit...

M'ha agradat molt i també m'has transportat als meus propis somnis d'infantesa...

Marta ha dit...

Una bonica reflexió

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...